Això que dic és ben cert: si algú desitja el càrrec de dirigent d’una comunitat, aspira a una noble tasca.
Cal, però, que el dirigent sigui irre-protxable, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, hospitalari, ben dotat per a ensenyar,
que no sigui bevedor ni violent, sinó comprensiu, pacífic i generós.
Que sàpiga dirigir bé la pròpia casa i fer-se obeir pels fills amb tota dignitat.
Si un no sap dirigir la seva casa, com podrà tenir cura de l’Església de Déu?
Que no sigui un neòfit, per evitar, si se n’enorgullia, que caigués en la mateixa condemnació que el diable.
I cal, també, que tingui un bon testi-moni entre els de fora, a fi d’evitar el descrèdit i els paranys del diable.
Igualment, els diaques han de ser dig-nes, homes d’una sola paraula, mode-rats en la beguda, que no tinguin ne-gocis bruts,
i que retinguin el misteri de la fe en una consciència neta.
Cal també que aquests estiguin pri-mer a prova, i després, si no hi ha res en contra, que facin el servei.
Igualment les mullers: que siguin respectables, que no siguin xafarderes, sinó prudents i dignes de confiança en tot.
Els diaques, que siguin casats una sola vegada, que dirigeixin bé els seus fills i les pròpies cases,
perquè els qui exerceixen bé el dia-conat es fan mereixedors d’una posició honorable i obtenen una gran fermesa en la fe que és en Crist Jesús.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
