1 Tessalonicencs 4:1-12
1 Tessalonicencs 4:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Finalment, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre com heu de comportar-vos per a agradar a Déu. És cert que ja ho feu, però us demanem que avanceu encara més. Ja sabeu quines instruccions us vam donar de part de Jesús, el Senyor. Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament. Absteniu-vos de comportaments libidinosos; que cadascú sàpiga dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte, sense deixar-se endur per la passió del desig com fan els pagans que no coneixen Déu. Que ningú no perjudiqui els altres germans ni s’aprofiti d’ells en aquesta qüestió, perquè el Senyor demanarà comptes de tot això, com ja us hem dit i repetit. En efecte, Déu ens ha cridat a viure santament i no de manera impura. Per tant, el qui rebutja el nostre ensenyament no rebutja un home, sinó Déu mateix, que us dóna el seu Esperit Sant. No cal que us escriguem sobre l’a-mor fratern, ja que vosaltres mateixos heu après de Déu a estimar-vos els uns als altres, i això és el que feu amb tots els germans d’arreu de Macedònia. Però us exhortem, germans, a avançar encara més: tingueu com un honor de viure en pau, ocupar-vos cadascú de la seva feina i treballar amb les pròpies mans, tal com us vam manar. Així el vostre comportament serà ben vist dels qui no creuen i no caldrà que depengueu de ningú.
1 Tessalonicencs 4:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Endemés, germans, això us dema-nem i requerim en el Senyor Jesús: que tal com vau aprendre de nosaltres de com cal comportar-se per agra-dar Déu –si bé de fet ja ho practiqueu–, procureu progressar més i més. Ja sabeu quins preceptes us vam donar de part del Senyor Jesús. La voluntat de Déu és que mantingueu la vostra santificació, que us aparteu de la fornicació; que cadascun de vosaltres sàpiga con-trolar en santedat i respecte el propi cos, i no pas en passions de mal desig, com fa la gent que no coneix Déu; que en el negoci ningú no abusi del seu germà ni l’enganyi, perquè el Senyor castiga totes aquestes coses, com ja us hem advertit seriosament. Perquè Déu no ens ha cridat pas a la impuresa, sinó a la santificació. Per això, el qui ho rebutja, no rebutja un home, sinó Déu, que us dóna també el seu Sant Esperit. I pel que fa a l’amor fraternal, no teniu necessitat que us n’escrigui, atès que Déu mateix us ha ensenyat a estimar-vos els uns als altres. I, efectivament, així ho feu amb tots els germans de tota la Macedònia, però us exhortem, germans, a progressar més i més i a posar tot l’afany a viure en pau, complint amb la vostra obligació, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal com us hem recomanat de fer, a fi que visqueu dignament davant els no-creients i no tingueu necessitat de ningú.