1 TESSALONICENCS 4:1-12

Endemés, germans, això us dema-nem i requerim en el Senyor Jesús: que tal com vau aprendre de nosaltres de com cal comportar-se per agra-dar Déu –si bé de fet ja ho practiqueu–, procureu progressar més i més. Ja sabeu quins preceptes us vam donar de part del Senyor Jesús. La voluntat de Déu és que mantingueu la vostra santificació, que us aparteu de la fornicació; que cadascun de vosaltres sàpiga con-trolar en santedat i respecte el propi cos, i no pas en passions de mal desig, com fa la gent que no coneix Déu; que en el negoci ningú no abusi del seu germà ni l’enganyi, perquè el Senyor castiga totes aquestes coses, com ja us hem advertit seriosament. Perquè Déu no ens ha cridat pas a la impuresa, sinó a la santificació. Per això, el qui ho rebutja, no rebutja un home, sinó Déu, que us dóna també el seu Sant Esperit. I pel que fa a l’amor fraternal, no teniu necessitat que us n’escrigui, atès que Déu mateix us ha ensenyat a estimar-vos els uns als altres. I, efectivament, així ho feu amb tots els germans de tota la Macedònia, però us exhortem, germans, a progressar més i més i a posar tot l’afany a viure en pau, complint amb la vostra obligació, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal com us hem recomanat de fer, a fi que visqueu dignament davant els no-creients i no tingueu necessitat de ningú.