1 Samuel 27:1-12
1 Samuel 27:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
David meditava interiorment i es deia: “Estic en perill de mo-rir qualsevol dia per la mà de Saül. Serà millor escapar i refugiar-me a la regió dels filisteus. Així Saül desistirà de perseguir-me i no em buscarà més per tot el territori d’Israel, i estaré fora del seu abast.” David es va alçar i va passar-se, amb els sis-cents homes que tenia, a Aquix, fill de Maoc, rei de Gat. David es va quedar amb Aquix, a Gat, ell i els seus homes, cadascú amb les respectives famílies, i David amb les seves dues mullers: Ahinóam, la jizree-lita, i Abigaïl, la carmelita que fou mu-ller de Nabal. Quan Saül va saber que David s’havia refugiat a Gat, va deixar de perseguir-lo. Llavors David digué a Aquix: “Si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que se m’assigni algun càrrec en alguna de les poblacions rurals, a fi que jo m’hi estableixi. Per què ha d’habitar el teu servent a la ciutat reial amb tu?” Aquell mateix dia, Aquix li va conce-dir Siclag. És per això que Siclag ha estat domini dels reis d’Israel fins al dia d’avui. L’estada de David al territori dels filisteus va ser d’un any i quatre mesos. David pujava amb la seva gent i feia incursions entre els gueixurites, els gue-rizites i els amalequites. Aquests eren els que habitaven, des de feia molt de temps, la comarca que, anant cap a Xur, abasta fins a la terra d’Egipte. David solia atacar el territori sense deixar vius ni homes ni dones. S’apode-rava d’ovelles, vaques, ases, camells i vestits, i de tornada es presentava a Aquix. Quan Aquix li preguntava: “Per on heu fet la incursió avui?” David li con-testava que al sud de Judà, o al sud de Jerahmeel, o al sud dels quenites. David no perdonava la vida ni a homes ni a dones, per no haver de dur-los a Gat, perquè pensava: “No sigui que ens denunciïn i diguin: Això és el que ha fet David.” Aquest va ser el pro-cediment de David durant tot el temps que va estar al país dels filisteus. Aquix va posar confiança en David, perquè pensava: “Ell s’ha fet avorrible al seu poble, Israel, i ha esdevingut servidor meu per sempre.”
1 Samuel 27:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
David va pensar: «Qualsevol dia cauré en mans de Saül. No em queda més remei que refugiar-me al país dels filisteus. Només així Saül deixarà de perseguir-me dins el territori d’Israel i estaré fora del seu abast.» Llavors se’n va anar i, amb els sis-cents homes que tenia, es va passar a Aquix, fill de Maoc, rei de Gat. David, amb els seus homes, cada un amb la seva família, vivia amb Aquix, a Gat. David hi vivia amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel. Saül va saber que David havia fugit a Gat i ja no el va perseguir més. David va dir a Aquix: – Si he merescut el teu favor, indica’m alguna població de la rodalia on pugui residir. No cal pas que el teu servidor s’estigui vora teu, a la capital. Aquell mateix dia, Aquix li va assignar Siclag. Per això Siclag ha estat dels reis de Judà fins al dia d’avui. L’estada de David al país dels filisteus va durar un any i quatre mesos. David, amb els seus homes, s’infiltrava pel territori dels gueixurites, dels guerizites i dels amalequites; són les tribus que habiten a la regió que s’estén des de Tèlem, anant cap a Xur i fins a Egipte. Quan David atacava aquell territori, no deixava vius ni homes ni dones. S’enduia ovelles, vaques, ases, camells i també la roba, i després se’n tornava i anava a trobar Aquix. Quan Aquix li preguntava on havia fet aquella vegada la incursió, David responia: «Al Nègueb de Judà», o bé: «Al Nègueb de Jerahmeel», o bé: «Al Nègueb dels quenites.» David no deixava que arribessin vius a Gat ni homes ni dones, perquè temia que denunciessin allò que havia fet. Tal va ser la manera de fer i de viure de David tot el temps de la seva estada al país dels filisteus. Aquix es fiava d’ell, perquè pensava: «David s’ha fet odiós a Israel, el seu poble, i sempre més haurà d’estar al meu servei.»