1 Samuel 27:1-12

David va pensar: «Qualsevol dia cauré en mans de Saül. No em queda més remei que refugiar-me al país dels filisteus. Només així Saül deixarà de perseguir-me dins el territori d’Israel i estaré fora del seu abast.» Llavors se’n va anar i, amb els sis-cents homes que tenia, es va passar a Aquix, fill de Maoc, rei de Gat. David, amb els seus homes, cada un amb la seva família, vivia amb Aquix, a Gat. David hi vivia amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel. Saül va saber que David havia fugit a Gat i ja no el va perseguir més. David va dir a Aquix: – Si he merescut el teu favor, indica’m alguna població de la rodalia on pugui residir. No cal pas que el teu servidor s’estigui vora teu, a la capital. Aquell mateix dia, Aquix li va assignar Siclag. Per això Siclag ha estat dels reis de Judà fins al dia d’avui. L’estada de David al país dels filisteus va durar un any i quatre mesos. David, amb els seus homes, s’infiltrava pel territori dels gueixurites, dels guerizites i dels amalequites; són les tribus que habiten a la regió que s’estén des de Tèlem, anant cap a Xur i fins a Egipte. Quan David atacava aquell territori, no deixava vius ni homes ni dones. S’enduia ovelles, vaques, ases, camells i també la roba, i després se’n tornava i anava a trobar Aquix. Quan Aquix li preguntava on havia fet aquella vegada la incursió, David responia: «Al Nègueb de Judà», o bé: «Al Nègueb de Jerahmeel», o bé: «Al Nègueb dels quenites.» David no deixava que arribessin vius a Gat ni homes ni dones, perquè temia que denunciessin allò que havia fet. Tal va ser la manera de fer i de viure de David tot el temps de la seva estada al país dels filisteus. Aquix es fiava d’ell, perquè pensava: «David s’ha fet odiós a Israel, el seu poble, i sempre més haurà d’estar al meu servei.»