1 Samuel 24:1-12

1 Samuel 24:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Des d’allà, David va pujar a instal·lar-se als espadats d’Enguedí. Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d’Enguedí. Aleshores prengué tres mil homes escollits de tot Israel i sortí a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols. Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes. Els homes de David li van dir: – Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: “Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis.” David es va acostar d’amagat i tallà la punta del mantell de Saül. Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments, i va dir als seus homes: – Déu me’n guard de fer cap mal al meu sobirà, l’ungit del Senyor! Ell és l’ungit del Senyor. No li faré res. Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllà. També va sortir David i va cridar, darrere de Saül: – Rei, senyor meu! Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternà amb el front a terra i li digué: – Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Avui pots veure amb els teus propis ulls que el Senyor t’havia posat a les meves mans dintre la cova. Em deien que et matés, però no he volgut fer-ho. He dit que no faria cap mal al meu sobirà, perquè és l’ungit del Senyor. Fixa’t, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T’he tallat la punta del mantell, però no t’he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni sóc cap rebel, ni t’he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me.

1 Samuel 24:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Quan Saül va tornar de perse-guir els filisteus, li van comu-nicar: “Mira, David és al desert d’En-guedí.” Llavors Saül va agafar tres mil homes, escollits d’entre tot Israel, i se’n va anar a buscar David i el seus homes fins a les cingleres dels isards. Van arribar a unes pletes d’ovelles, on hi havia una cova prop del camí, i Saül va entrar-hi a fer les seves necessitats. David i els seus homes eren al fons de la cova. Els homes de David li deien: “Mira, avui és aquell dia que el Senyor et va anunciar: Et posaré a les mans el teu enemic, perquè facis amb ell el que vulguis.” David es va avançar i, amb molt de compte, va tallar la vora del mantell de Saül. Però després tenia remordiments per haver tallat la vora del mantell de Saül, i digué a la seva gent: “Que el Senyor em guardi de fer res contra el meu amo, l’ungit del Senyor, alçant la meva mà contra ell; perquè és l’ungit del Senyor!” Amb aquestes paraules, David va re-frenar els seus homes i no els va deixar que ataquessin Saül. I Saül es va alçar i va seguir el seu camí. Tot seguit, David va sortir de la cova darrere Saül, i el va cridar: “Senyor meu, el rei!” Saül va mirar enrere, i David va inclinar el cap de cara a terra, fent-li reverència, bo i dient a Saül: “Per què escoltes les paraules dels que et diuen: ‘Mira que David et busca la ruïna?’ Mira, avui mateix, amb els teus mateixos ulls has pogut veure com el Senyor, en aquest dia, t’havia posat a les meves mans dins de la cova. M’han dit que et matés, però t’he perdonat, pen-sant: ‘No alçaré la meva mà contra el meu amo, perquè és l’ungit del Senyor.’ Mira, doncs, pare meu, i fixa’t en la vora del teu mantell que tinc a la mà. Ja que quan he tallat la vora del teu mantell no t’he matat, pots entendre clarament que en mi no hi ha mala intenció ni tampoc cap culpa. No he faltat contra tu, encara que tu vagis cercant la meva persona per matar-la. Que el Senyor jutgi entre tu i jo i que sigui el Senyor qui em defensi, que la meva mà no s’alçarà contra tu.