1 Samuel 24:1-12

Des d’allà, David va pujar a instal·lar-se als espadats d’Enguedí. Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d’Enguedí. Aleshores prengué tres mil homes escollits de tot Israel i sortí a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols. Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes. Els homes de David li van dir: – Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: “Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis.” David es va acostar d’amagat i tallà la punta del mantell de Saül. Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments, i va dir als seus homes: – Déu me’n guard de fer cap mal al meu sobirà, l’ungit del Senyor! Ell és l’ungit del Senyor. No li faré res. Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllà. També va sortir David i va cridar, darrere de Saül: – Rei, senyor meu! Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternà amb el front a terra i li digué: – Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Avui pots veure amb els teus propis ulls que el Senyor t’havia posat a les meves mans dintre la cova. Em deien que et matés, però no he volgut fer-ho. He dit que no faria cap mal al meu sobirà, perquè és l’ungit del Senyor. Fixa’t, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T’he tallat la punta del mantell, però no t’he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni sóc cap rebel, ni t’he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me.