1 Samuel 18:1-30
1 Samuel 18:1-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix. Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare. Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix. Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó. De totes les campanyes que Saül li encomanava, David en sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra, i era ben vist de tot l’exèrcit i dels oficials de Saül. Un dia que David tornava victoriós amb les seves tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d’Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d’alegria. Les dones, tot dansant, repetien aquesta corranda: «Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers.» A Saül no li va caure gens bé, aquell cant, i es va indignar molt. Deia: – A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou! Només caldria que el fessin rei! Des d’aquell dia, Saül mirava David de mal ull. L’endemà, un esperit maligne enviat per Déu s’apoderà de Saül, que començà a desvariejar al palau mateix. David tocava la cítara, com de costum. Saül tenia una llança a la mà, i li va venir el pensament de deixar David clavat contra la paret. Però David pogué esquivar el cop dues vegades. Saül va agafar por de David; el Senyor era amb David i, en canvi, s’havia retirat d’ell. Per això va allunyar David, nomenant-lo comandant. David anava a les campanyes al capdavant de la seva tropa i reeixia en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell. En veure que tot li sortia tan bé, Saül encara li tenia més por. Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era el qui els comandava quan sortien en campanya. Saül va dir a David: – Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab. Però has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor. Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.» David va respondre a Saül: – Qui sóc jo i què és a Israel la família del meu pare, perquè jo pugui ser gendre del rei? Però a l’hora de donar Merab, la filla de Saül, a David per muller, la van donar a Adriel, el meholatita. Aleshores Mical, la filla petita de Saül, es va enamorar de David. Ho van dir a Saül i aquest va trobar-ho bé, perquè pensava: «La hi donaré, però li serà un parany perquè mori a mans dels filisteus.» Saül, doncs, va comunicar a David per segona vegada que ara podria ser el seu gendre. I manà als seus consellers: – Digueu confidencialment a David que el rei l’aprecia i que també l’aprecien tots els seus consellers; que s’animi a ser gendre del rei. Els consellers de Saül van transmetre aquestes paraules a David, i aquest els respongué: – ¿Us sembla poca cosa, ser gendre del rei? Si jo no sóc més que un home pobre i insignificant. Els consellers de Saül van comunicar-li aquestes paraules de David. Saül respongué: – Digueu això a David: “El rei no desitja cap més dot que cent prepucis de filisteus. Aquesta serà la resposta del rei als seus enemics.” Saül pensava que així faria morir David a mans dels filisteus. Però quan els consellers de Saül feren saber a David la seva proposta, ell va acceptar de bon grat aquesta condició per a poder ser gendre del rei. Abans i tot que s’acabés el termini, David va sortir amb els seus homes, matà dos-cents filisteus i va pagar al rei els prepucis per poder ser gendre seu. I Saül li va donar la seva filla Mical per muller. Saül va veure ben clar, una vegada més, que el Senyor era amb David. Mical, la seva filla, estimava David. Per això Saül el va témer encara més. Tota la vida li va ser enemic. Els comandants filisteus sortien a fer incursions; però, a cada sortida que feien, David tenia més èxits que els altres oficials de Saül. Així el seu nom s’anava fent famós.
1 Samuel 18:1-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Acabada la conversa amb Saül, l’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix. Saül, aquell mateix dia, se’l va quedar al seu costat i no el va deixar tornar a casa del seu pare. Jonatan, per la seva part, va fer un pacte d’amistat amb David, perquè l’es-timava com a si mateix. Es va desprendre del mantell que duia i el va donar a David, junt amb el seu vestit. El mateix va fer amb l’espasa, l’arc i el cinturó. David aconseguia èxit en totes les empreses que Saül li encomanava, per això el va posar al front dels seus guer-rers. I es va fer apreciar de tot el poble, i també dels servidors de Saül. Una vegada, quan feien l’entrada, des-prés que David tornés de matar els filisteus, van sortir les dones de totes les poblacions d’Israel per rebre el rei Saül amb càntics i danses, al so dels tambo-rins i dels platerets, i amb crits de joia. Tot ballant, les noies cantaven així: “Saül n’ha matat milers, i David, desenes de milers!” Això va disgustar molt Saül; aquestes paraules el van molestar, i pensava: “A David li atribueixen desenes de milers, i a mi, sols milers. Només li falta el reialme.” D’ençà d’aquell dia, Saül va comen-çar a mirar malament David. L’endemà, Saül tingué un atac del mal esperit de Déu i delirava dins de casa seva, mentre David tocava com de costum. Saül duia una llança a la mà. Llavors Saül, brandant la llança, va pensar: “Clavaré David a la paret.” Però David el va esquivar dues vegades. Saül tenia por de David, perquè el Senyor estava amb David i s’havia apar-tat del costat d’ell. Per això, Saül el va apartar del seu costat nomenant-lo comandant de l’exèrcit, i quan sortia i entrava anava de capdavanter de les tropes. David tenia èxit en totes les empreses, i el Senyor era amb ell. Saül li tenia por, perquè s’adonava del seu gran èxit. Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era qui els dirigia quan sor-tien i tornaven de campanya. Llavors Saül digué a David: “Mira, et vull donar per muller Merab, la meva filla gran; només cal que em facis de paladí i lluitis en les batalles del Senyor.” Saül pensava: “No cal que sigui la meva mà que vagi contra ell; ja hi anirà la mà dels filisteus.” David va contestar a Saül: “Què sóc jo i què representa la meva família paterna a Israel perquè esdevingui gendre del rei?” Però quan va arribar el moment de donar Merab, la filla de Saül, a David, la van donar per muller a Adriel, el me-holatita. Però Mical, l’altra filla de Saül, esti-mava David, i quan ho van dir a Saül li va encantar la notícia. Saül va pensar: “La hi donaré, i així ella li servirà de parany perquè la mà dels filisteus caigui damunt d’ell.” Saül, doncs, per segona vegada, digué a David: “Avui pots ser el meu gendre.” I va encarregar als seus servidors: “Parleu amb David en privat i digueu-li: Ja veus que el rei et té afecte i tots els cortesans t’aprecien; ara, doncs, accepta ser gendre del rei.” Els servidors de Saül van repetir aquestes paraules, en privat, a David, però aquest va replicar: “¿Penseu que és cosa fàcil arribar a ser gendre del rei, jo, que sóc un home pobre i de baixa condició?” Els servidors de Saül van comunicar-li: “Aquesta és la resposta que ha donat David.” Llavors Saül contestà: “Digueu això a David: El rei no desitja el dot acostumat, sinó cent prepucis dels filisteus per venjar-se dels enemics del rei.” Però el que es proposava Saül era fer caure David a les mans dels filisteus. Els servidors van trametre les seves paraules a David, i ell va trobar acceptable la proposta per a ser gendre del rei. Com que encara no s’havien complert els dies fixats, David es va preparar i va marxar amb els seus homes. Va matar dos-cents filisteus i va portar els seus prepucis, en nombre exacte, i els va lliurar al rei per poder ser el seu gendre. I ell li va con-cedir la seva filla Mical per muller. Saül va veure i comprovar que el Senyor era amb David i que la seva filla Mical l’estimava. Això va fer que Saül es tornés més recelós envers David, i li va ser hostil sempre més. A més, els prínceps dels filisteus sortien a fer incursions, però cada vegada que sortien, David obtenia més èxit que cap altre dels comandants de Saül, i el seu nom es feia famós.