1 Samuel 15:1-31
1 Samuel 15:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Samuel digué a Saül: “A mi em va enviar el Senyor per ungir-te com a rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta el missatge del Senyor. Això diu el Senyor de l’univers: Vaig a castigar Amalec, pel que va fer a Israel tallant-li el pas quan pujava d’Egipte. Vés, doncs, ataqueu-lo i consagreu a l’anatema tot el que posseeix, sense cap compassió. Mata homes i dones, nois i criatures, vaques, ovelles, camells i ases.” Saül, llavors, va convocar el poble i els passà revista a Telaïm: dos-cents mil d’infanteria i deu mil homes de Judà. Saül va avançar fins a la capital d’Amalec i es va emboscar al torrent. Llavors digué als quenites: “Marxeu, retireu-vos, sortiu d’entre els amalequites, no fos cas que us destruís juntament amb ells. Perquè vosaltres us vau portar bé amb tots els fills d’Israel quan pu-javen d’Egipte.” I els quenites es van retirar d’entre els amalequites. Llavors Saül va atacar els amalequites des d’Havilà fins a Xur, que és a la frontera d’Egipte. Va capturar viu Agag, rei d’Amalec, i va destinar tot el poble a l’anatema, passant-los a fil d’espasa. Però a Saül i al poble els va saber greu de matar Agag i el millor de les ovelles i els bous i el bestiar gras, i no els van exterminar. En canvi, van dedicar a l’extermini sagrat el bestiar dolent i de poc valor. Llavors Samuel tingué una revelació del Senyor que deia: “Em pesa d’haver fet Saül rei; ha deixat d’obeir-me i no ha seguit les meves ordres.” Samuel es va afligir i va estar tota aquella nit suplicant al Senyor. De bon matí, es va alçar per anar a rebre Saül. Però li van donar aquest avís: “Saül se n’ha anat a Carmel, i s’hi ha edificat un monument; després se n’ha tornat i ha baixat fins a Guilgal.” Samuel va arribar fins on era Saül, i Saül el va saludar: “Beneït siguis del Senyor. Ja he acomplert l’ordre del Senyor.” Samuel respongué: “Doncs, que són aquests bels de ramats que sento i aquest mugir de vedells que escolto?” Saül digué: “Els han portat d’Amalec, perquè el poble ha perdonat la mi-llor part de les ovelles i dels vedells, a fi d’oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu; però la resta l’hem consagrada a l’anatema.” Samuel digué a Saül: “Calla, que et vull comunicar el que m’ha dit el Senyor aquesta nit.” I ell li contestà: “Parla.” Samuel digué: “¿No és veritat que tu, tot i que et tens en poca estima, has esdevingut cap de les tribus d’Israel? ¿No t’ha ungit el Senyor com a rei sobre Israel? El Senyor t’havia enviat a l’empresa i t’havia dit: ‘Vés, consagra a l’anatema tots aquells pecadors, els amalequites, i lluita contra ells fins a exterminar-los.’ Per què no has obeït la veu del Senyor i t’has abocat sobre el botí i has obrat malament als ulls del Senyor?” Saül respongué a Samuel: “Jo he obeït la veu del Senyor. He acabat l’em-presa que el Senyor m’havia confiat; he portat Agag, el rei d’Amalec, i he con-sagrat els amalequites a l’anatema. Però el poble ha pres del botí ovelles i bous, les primícies de l’anatema, per a oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu, a Guilgal.” Samuel respongué: “¿És que el Senyor es complau en els holocaustos i sacrificis més que en l’obediència a la veu del Senyor? Mira, l’obediència és millor que el sacrifici; la docilitat, millor que el greix dels moltons. Com un pecat de bruixeria és la rebel·lia, i com un delicte d’idolatria és la insubordinació. Per haver rebutjat la paraula del Senyor, ell també t’ha re-butjat a tu com a rei.” Saül va contestar a Samuel: “He pecat, traspassant el manament del Senyor i les teves ordres, perquè he tingut por del poble i he fet cas del que ells em deien. Però ara et prego que perdonis el meu pecat i vinguis amb mi per adorar el Senyor.” Però Samuel va contestar a Saül: “No vindré pas amb tu; has rebutjat la paraula del Senyor, i a tu t’ha rebutjat el Senyor perquè no segueixis regnant sobre Israel.” I quan Samuel es girava per anar-se’n, Saül li va agafar la vora del mantell, que es va esquinçar. Llavors Samuel li digué: “El Senyor avui ha esquinçat de tu el regne d’Israel per cedir-lo a un compatriota teu que és millor que tu. A més, el qui és la glòria d’Israel ni menteix ni es penedeix; no és un home perquè canviï de parer.” Saül exclamà: “Jo he pecat, però ara et prego que m’honoris davant els an-cians del meu poble i davant el Senyor, i vinguis amb mi perquè adori el Senyor, el teu Déu.” Samuel, llavors, va acompanyar Saül; i Saül va adorar el Senyor.
1 Samuel 15:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Samuel va dir a Saül: – Jo vaig ser l’enviat del Senyor per ungir-te rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta les paraules del Senyor. Això diu el Senyor de l’univers: “Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar. Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.” Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil homes d’infanteria, dels quals deu mil eren de Judà. Saül va aproximar-se al campament amalequita i preparà, en el torrent, un atac per sorpresa. Llavors va fer dir als quenites: – Fugiu d’entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d’Egipte. Els quenites es van apartar d’entre els amalequites. Saül, aleshores, atacà els amalequites, des d’Havilà en direcció a Xur, la frontera d’Egipte. Va fer presoner Agag, el rei d’Amalec, i consagrà tot el poble a l’extermini. Però Saül i els seus homes van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, anyells i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res. El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué: – Em penedeixo d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic. Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor. Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n’havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal. Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué: – Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l’ordre del Senyor. Samuel va respondre: – Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sento? Saül va dir: – Ho han portat de l’expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l’hem consagrada a l’extermini. Però Samuel va replicar: – Deixa que et faci saber el que el Senyor m’ha revelat la nit passada. Saül va respondre: – Parla, doncs. Samuel li digué: – Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, havies arribat a ser el cap de les tribus d’Israel. El Senyor et va ungir rei d’Israel. Ell t’havia fet emprendre una campanya amb l’ordre de consagrar a l’extermini els amalequites, aquests pecadors, i de combatre’ls fins a no deixar-ne res. Per què has desobeït l’ordre del Senyor i t’has llançat sobre el botí, ofenent així el Senyor? Saül li va replicar: – Sí que he obeït el Senyor! He emprès la campanya que el Senyor m’havia ordenat, he fet presoner Agag, rei d’Amalec, i he consagrat la seva gent a l’extermini. Els meus homes només han reservat el bo i millor de les ovelles i els vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Guilgal. Però Samuel digué: – ¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tant com en l’obediència a la seva veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis, millor que oferir greix de moltons. Rebel·lar-se contra ell és com pecar de màgia, desobeir-lo és endevinació i males arts. Tu has rebutjat la paraula del Senyor, i ell et rebutja com a rei. Saül va dir llavors a Samuel: – He pecat. No he fet cas de l’ordre del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus homes i els he obeït. Però ara et demano que perdonis el meu pecat i tornis amb mi. Vull adorar el Senyor. Però Samuel respongué a Saül: – No tornaré a venir amb tu. Com que has rebutjat la paraula del Senyor, el Senyor et rebutja com a rei d’Israel! Samuel es girà per anar-se’n. Saül li va agafar la punta del mantell i en va arrencar un tros. Llavors Samuel li digué: – El Senyor t’ha arrencat avui el regne d’Israel i l’ha donat a un altre més digne que tu. El Senyor, la glòria eterna d’Israel, no menteix ni es desdiu: ell no fa com els homes, que canvien de parer. Saül va suplicar: – He pecat, però ara et demano que m’honoris davant els ancians del meu poble i davant d’Israel. Torna amb mi, que pugui adorar el Senyor, el teu Déu. Samuel va tornar amb Saül, i Saül va adorar el Senyor.