1 Samuel 15:1-31

Samuel va dir a Saül: – Jo vaig ser l’enviat del Senyor per ungir-te rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta les paraules del Senyor. Això diu el Senyor de l’univers: “Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar. Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.” Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil homes d’infanteria, dels quals deu mil eren de Judà. Saül va aproximar-se al campament amalequita i preparà, en el torrent, un atac per sorpresa. Llavors va fer dir als quenites: – Fugiu d’entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d’Egipte. Els quenites es van apartar d’entre els amalequites. Saül, aleshores, atacà els amalequites, des d’Havilà en direcció a Xur, la frontera d’Egipte. Va fer presoner Agag, el rei d’Amalec, i consagrà tot el poble a l’extermini. Però Saül i els seus homes van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, anyells i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res. El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué: – Em penedeixo d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic. Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor. Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n’havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal. Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué: – Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l’ordre del Senyor. Samuel va respondre: – Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sento? Saül va dir: – Ho han portat de l’expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l’hem consagrada a l’extermini. Però Samuel va replicar: – Deixa que et faci saber el que el Senyor m’ha revelat la nit passada. Saül va respondre: – Parla, doncs. Samuel li digué: – Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, havies arribat a ser el cap de les tribus d’Israel. El Senyor et va ungir rei d’Israel. Ell t’havia fet emprendre una campanya amb l’ordre de consagrar a l’extermini els amalequites, aquests pecadors, i de combatre’ls fins a no deixar-ne res. Per què has desobeït l’ordre del Senyor i t’has llançat sobre el botí, ofenent així el Senyor? Saül li va replicar: – Sí que he obeït el Senyor! He emprès la campanya que el Senyor m’havia ordenat, he fet presoner Agag, rei d’Amalec, i he consagrat la seva gent a l’extermini. Els meus homes només han reservat el bo i millor de les ovelles i els vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Guilgal. Però Samuel digué: – ¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tant com en l’obediència a la seva veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis, millor que oferir greix de moltons. Rebel·lar-se contra ell és com pecar de màgia, desobeir-lo és endevinació i males arts. Tu has rebutjat la paraula del Senyor, i ell et rebutja com a rei. Saül va dir llavors a Samuel: – He pecat. No he fet cas de l’ordre del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus homes i els he obeït. Però ara et demano que perdonis el meu pecat i tornis amb mi. Vull adorar el Senyor. Però Samuel respongué a Saül: – No tornaré a venir amb tu. Com que has rebutjat la paraula del Senyor, el Senyor et rebutja com a rei d’Israel! Samuel es girà per anar-se’n. Saül li va agafar la punta del mantell i en va arrencar un tros. Llavors Samuel li digué: – El Senyor t’ha arrencat avui el regne d’Israel i l’ha donat a un altre més digne que tu. El Senyor, la glòria eterna d’Israel, no menteix ni es desdiu: ell no fa com els homes, que canvien de parer. Saül va suplicar: – He pecat, però ara et demano que m’honoris davant els ancians del meu poble i davant d’Israel. Torna amb mi, que pugui adorar el Senyor, el teu Déu. Samuel va tornar amb Saül, i Saül va adorar el Senyor.