1 Samuel 10:1-27

Comparteix

1 Samuel 10:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Llavors Samuel va agafar el flascó d’oli, li va vessar da-munt el cap i, besant-lo, li digué: “¿No t’ha ungit el Senyor per príncep sobre la seva heretat? Avui, quan te’n vagis del meu costat, trobaràs dos homes prop del sepulcre de Raquel, als confins de Benjamí, a Selsah, que et diran: “Han trobat les someres que vas anar a buscar. El teu pare ja no té cap preocupació per les someres; en canvi, però, està neguitós per vosaltres i pensa: Què puc fer pel meu fill?” Passant més endavant, quan arribis a l’alzina de Tabor, et trobaràs amb tres homes que pugen a Déu, a Betel; l’un portarà tres cabrits, l’altre portarà tres co-ques de pa, i el tercer portarà un bot de vi. Et saludaran i et donarà dos pans, que tu acceptaràs. Després aniràs a Guibà de Déu, on hi ha una guarnició de filisteus; i s’esde-vindrà que, en arribar a la ciutat, tro-baràs un grup de profetes que baixen del lloc alt precedits del saltiri, el timbal, la flauta i l’arpa, que estaran en exaltació profètica. Llavors t’envairà l’esperit del Senyor, de manera que tu profetitzaràs com ells i et convertiràs en un altre home. Un cop s’hauran realitzat aquests senyals, fes tot allò que et sembli bé, perquè Déu serà amb tu. Després baixa abans que jo a Guilgal, que jo baixaré on seràs tu, per oferir holocaustos i sacrificar ofrenes pacífi-ques. Espera-m’hi set dies, fins que jo vingui per fer-te saber el que has de fer.” Així va ser; tan bon punt es va girar per separar-se de Samuel, Déu li va can-viar el cor, i aquell mateix dia es van complir tots els senyals. En arribar a Guibà, es va trobar amb un grup de profetes davant seu, i l’es-perit de Déu el va envair i es va posar en exaltació profètica entremig d’ells. Succeí que, quan tots els qui el co-neixien d’abans el veieren profetitzant entremig dels profetes, es deien entre ells: “Què li ha passat al fill de Quix? ¿Es troba també Saül entre els pro-fetes?” I un dels presents digué: “I qui és el seu mestre?” D’aquí prové la dita: “També Saül és un dels profetes?” Quan va acabar de profetitzar, se’n va anar a casa. Un oncle de Saül va preguntar, a ell i al seu mosso: “On heu anat?” I ell respongué: “A buscar les someres; però, veient que no apareixien, vam anar a trobar Samuel.” L’oncle de Saül digué: “Explica’m què us ha dit Samuel.” Saül va contestar al seu oncle: “Ens va comunicar que les someres ja havien estat trobades.” Però de l’afer del regne, no li va dir res del que havia dit Samuel. Samuel va convocar el poble davant el Senyor, a Mispà, i digué als fills d’Israel: “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Jo vaig fer pujar Israel de l’Egipte i us vaig alliberar de les mans dels egipcis i de les de tots els reialmes que us oprimien. Però vosaltres avui heu rebutjat el vostre Déu, que us ha salvat de tots els infortunis i de totes les tribulacions, i heu exclamat: No, no! Volem tenir un rei sobre nosaltres! Doncs, bé, presen-teu-vos davant el Senyor distribuïts per tribus i famílies.” Llavors Samuel va fer que s’acostessin totes les tribus d’Israel, i la sort va designar la tribu de Benjamí. Va fer venir la tribu de Benjamí per clans, i la sort va designar la família de Matrí. Després la sort va designar Saül, fill de Quix. El van anar a buscar, però no el van trobar. Llavors van tornar a consultar el Senyor: “¿És que no ha vingut encara, aquest home?” I el Senyor respongué: “És allà, amagat entre els bagatges.” Van anar de seguida a treure’l d’allí, i quan va comparèixer entremig del poble, sobresortia per damunt de tots ells, des de l’espatlla en amunt. Llavors Samuel digué a tot el poble: “¿Heu vist qui ha escollit el Senyor? No n’hi ha cap com ell en tot el poble!” I tota la gent va cridar: “Visca el rei!” Tot seguit, Samuel va exposar al poble els furs reials i els va escriure en un llibre que va dipositar davant el Senyor. Després, Samuel va acomiadar tot el poble, cadascú a casa seva. També Saül va tornar a la seva casa de Guibà, acompanyat d’un grup d’homes als qui Déu havia tocat el cor. Però alguns malvats deien: “Com ens pot salvar, aquest?” El van menysprear i no li van dur cap obsequi. Ell, però, feia com qui no sent res.

1 Samuel 10:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Llavors Samuel va agafar l’ampolleta de l’oli i el vessà sobre el cap de Saül. Després el va besar i li digué: – ¿No és veritat que el Senyor t’ha ungit com a sobirà del seu poble? Avui mateix, així que te n’hauràs anat del meu costat, trobaràs dos homes prop del sepulcre de Raquel, en el terme de Benjamí, a Selsah, que et diran: “Les someres que havies anat a buscar, ja les han trobades. Ara el teu pare ja no es preocupa de les someres, sinó que passa ànsia per vosaltres i pensa què pot fer pel seu fill.” Tu continua endavant fins que arribis a l’alzina de Tabor; allà trobaràs tres homes que pugen cap a Déu, a Betel. L’un portarà tres cabrits; un altre, tres pans, i l’altre, un bot de vi. Et saludaran, et donaran dos pans, i tu els acceptaràs. Després arribaràs a Guibà de Déu, on hi ha una guarnició de filisteus. Entrant a la població, et trobaràs amb un grup de profetes que baixen del turó sagrat, precedits d’arpes, timbals, flautes i cítares, i en ple deliri profètic. Llavors l’esperit del Senyor s’apoderarà també de tu i faràs com aquells profetes. Des d’aquell moment et convertiràs en un altre home. Quan s’hauran realitzat aquests signes, ja pots fer allò que et calgui, perquè Déu serà amb tu. Després avança’t i baixa a Guilgal, que jo també baixaré a trobar-te per oferir holocaustos i sacrificis de comunió. Espera-m’hi set dies, fins que et vingui a trobar i et comuniqui què has de fer. Així que Saül es girà per separar-se de Samuel, Déu el va convertir en un altre home. I tots aquells signes es van realitzar aquell mateix dia. Quan arribava a Guibà, sortiren a trobar-lo una colla de profetes. L’esperit de Déu es va apoderar d’ell, i es posà a delirar com els profetes, entremig d’ells. Tots els qui el coneixien de sempre i el veien ara delirant amb els profetes, es deien l’un a l’altre: – Què li ha passat, al fill de Quix? ¿També Saül figura entre els profetes? Un home d’aquell lloc va replicar: – I qui és el pare d’aquests profetes? D’aquí ve el proverbi que diu: «¿També Saül figura entre els profetes?» Quan acabà de delirar com els profetes, Saül va arribar a dalt del turó sagrat. Després el seu oncle digué a Saül i al mosso: – On heu anat? Saül respongué: – A buscar les someres. Quan hem vist que no apareixien, hem anat a trobar Samuel. L’oncle li va dir: – Explica’m què us ha dit Samuel. Saül li va respondre: – Ens ha assegurat que les someres ja havien estat trobades. Però no li va parlar per res del que Samuel li havia dit a propòsit de la reialesa. Samuel va convocar el poble prop del Senyor, a Mispà, i digué als israelites: – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Sóc jo qui va treure Israel d’Egipte i qui us alliberà del poder dels egipcis i de tots els reialmes que us oprimien.” Però avui vosaltres heu rebutjat el vostre Déu, que us havia salvat de totes les desgràcies i perills, i li heu dit: “No, no! Dóna’ns un rei.” Ara, doncs, presenteu-vos davant el Senyor per tribus i famílies. Samuel va fer acostar totes les tribus d’Israel, i la sort recaigué en la tribu de Benjamí. Va fer acostar per famílies la tribu de Benjamí, i la sort va recaure en la família de Matrí. Finalment, la sort recaigué en Saül, fill de Quix. El van buscar però no el trobaven. Consultaren novament el Senyor: – ¿Ha vingut aquí algú més? El Senyor va respondre: – Està amagat entre els bagatges. Van córrer a treure’l d’allí i ell es presentà enmig del poble. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots. Samuel va dir a tot el poble: – ¿Heu vist a qui ha escollit el Senyor? En tot el poble no n’hi ha cap com ell. Llavors tot el poble es posà a aclamar-lo dient: – Visca el rei! Samuel va promulgar davant el poble els drets de la monarquia i els deixà escrits en un document, que va dipositar davant el Senyor. Després Samuel va acomiadar tot el poble, i cadascú se’n tornà a casa seva. També Saül se’n tornà a casa seva, a Guibà, acompanyat dels valents a qui Déu havia tocat el cor. En canvi, uns malcontents deien: – De què ens podrà salvar, aquest? El menyspreaven i no li van oferir cap present. Però ell va callar.