Llavors Samuel va agafar el flascó d’oli, li va vessar da-munt el cap i, besant-lo, li digué: “¿No t’ha ungit el Senyor per príncep sobre la seva heretat?
Avui, quan te’n vagis del meu costat, trobaràs dos homes prop del sepulcre de Raquel, als confins de Benjamí, a Selsah, que et diran: “Han trobat les someres que vas anar a buscar. El teu pare ja no té cap preocupació per les someres; en canvi, però, està neguitós per vosaltres i pensa: Què puc fer pel meu fill?”
Passant més endavant, quan arribis a l’alzina de Tabor, et trobaràs amb tres homes que pugen a Déu, a Betel; l’un portarà tres cabrits, l’altre portarà tres co-ques de pa, i el tercer portarà un bot de vi.
Et saludaran i et donarà dos pans, que tu acceptaràs.
Després aniràs a Guibà de Déu, on hi ha una guarnició de filisteus; i s’esde-vindrà que, en arribar a la ciutat, tro-baràs un grup de profetes que baixen del lloc alt precedits del saltiri, el timbal, la flauta i l’arpa, que estaran en exaltació profètica.
Llavors t’envairà l’esperit del Senyor, de manera que tu profetitzaràs com ells i et convertiràs en un altre home.
Un cop s’hauran realitzat aquests senyals, fes tot allò que et sembli bé, perquè Déu serà amb tu.
Després baixa abans que jo a Guilgal, que jo baixaré on seràs tu, per oferir holocaustos i sacrificar ofrenes pacífi-ques. Espera-m’hi set dies, fins que jo vingui per fer-te saber el que has de fer.”
Així va ser; tan bon punt es va girar per separar-se de Samuel, Déu li va can-viar el cor, i aquell mateix dia es van complir tots els senyals.
En arribar a Guibà, es va trobar amb un grup de profetes davant seu, i l’es-perit de Déu el va envair i es va posar en exaltació profètica entremig d’ells.
Succeí que, quan tots els qui el co-neixien d’abans el veieren profetitzant entremig dels profetes, es deien entre ells: “Què li ha passat al fill de Quix? ¿Es troba també Saül entre els pro-fetes?”
I un dels presents digué: “I qui és el seu mestre?” D’aquí prové la dita: “També Saül és un dels profetes?”
Quan va acabar de profetitzar, se’n va anar a casa.
Un oncle de Saül va preguntar, a ell i al seu mosso: “On heu anat?” I ell respongué: “A buscar les someres; però, veient que no apareixien, vam anar a trobar Samuel.”
L’oncle de Saül digué: “Explica’m què us ha dit Samuel.”
Saül va contestar al seu oncle: “Ens va comunicar que les someres ja havien estat trobades.” Però de l’afer del regne, no li va dir res del que havia dit Samuel.
Samuel va convocar el poble davant el Senyor, a Mispà,
i digué als fills d’Israel: “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Jo vaig fer pujar Israel de l’Egipte i us vaig alliberar de les mans dels egipcis i de les de tots els reialmes que us oprimien.
Però vosaltres avui heu rebutjat el vostre Déu, que us ha salvat de tots els infortunis i de totes les tribulacions, i heu exclamat: No, no! Volem tenir un rei sobre nosaltres! Doncs, bé, presen-teu-vos davant el Senyor distribuïts per tribus i famílies.”
Llavors Samuel va fer que s’acostessin totes les tribus d’Israel, i la sort va designar la tribu de Benjamí.
Va fer venir la tribu de Benjamí per clans, i la sort va designar la família de Matrí. Després la sort va designar Saül, fill de Quix. El van anar a buscar, però no el van trobar.
Llavors van tornar a consultar el Senyor: “¿És que no ha vingut encara, aquest home?” I el Senyor respongué: “És allà, amagat entre els bagatges.”
Van anar de seguida a treure’l d’allí, i quan va comparèixer entremig del poble, sobresortia per damunt de tots ells, des de l’espatlla en amunt.
Llavors Samuel digué a tot el poble: “¿Heu vist qui ha escollit el Senyor? No n’hi ha cap com ell en tot el poble!” I tota la gent va cridar: “Visca el rei!”
Tot seguit, Samuel va exposar al poble els furs reials i els va escriure en un llibre que va dipositar davant el Senyor. Després, Samuel va acomiadar tot el poble, cadascú a casa seva.
També Saül va tornar a la seva casa de Guibà, acompanyat d’un grup d’homes als qui Déu havia tocat el cor.
Però alguns malvats deien: “Com ens pot salvar, aquest?” El van menysprear i no li van dur cap obsequi. Ell, però, feia com qui no sent res.