1 Samuel 1:10-22Comparteix

1 Samuel 1:10-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor i li va fer una prometença: – Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dónes un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells. Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda, i li digué: – ¿En tens per a molt, d’estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portes! Anna va respondre: – No, senyor meu. Sóc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor. No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda. Elí va dir: – Vés-te’n en pau i que el Déu d’Israel et concedeixi allò que li has demanat. Ella respongué: – Senyor meu, que tingui sempre el teu favor! Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans. L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.» Elcanà, el seu marit, tornà a pujar a Siló amb tota la família per oferir el sacrifici de cada any i complir així la seva prometença. Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit: – Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.

1 Samuel 1:10-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Ella, amb l’ànima compungida, es va posar a pregar al Senyor plorant descon-soladament, i li va fer una prometença: “Senyor de l’univers, si et dignes mirar l’aflicció de la teva serventa, si et recordes de mi, si no deixes oblidada la teva serventa i em concedeixes un fill mascle, jo el con-sagraré de per vida al Senyor, i mai no passarà la navalla per sobre el seu cap.” Mentre ella allargava la seva pregària davant el Senyor, Elí es fixava en la seva boca. Com que Anna pregava interiorment, i, si bé es movien els seus llavis, la veu no se li sentia, Elí va pensar que anava beguda, i li digué: “Fins quan et durarà la borratxera? Vés a treure el vi que por-tes!” Però Anna li replicà: “No, senyor meu, sóc una dona d’esperit angoixat. No he begut vi ni cap beguda fermen-tada, sinó que he vessat la meva ànima davant el Senyor. No prenguis la teva serventa per una dona perversa, perquè és per la meva gran pena i aflicció que he parlat fins ara.” Elí li digué: “Vés en pau. I que el Déu d’Israel et concedeixi la mercè que li has demanat.” Ella li respongué: “Que la teva servidora trobi gràcia als teus ulls.” I la dona se’n va anar pel seu camí. Després va menjar, i el seu aspecte va canviar. L’endemà va matinar i, després d’adorar el Senyor, van emprendre el retorn cap a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà es va unir amb la seva muller Anna, el Senyor es va recordar d’ella. Acomplert el temps de l’embaràs, Anna va infantar un fill, i li va posar el nom de Samuel, perquè deia: “L’he demanat al Senyor.” Aquell home, Elcanà, va pujar amb tota la seva família per oferir al Senyor el sacrifici anual i complir la promesa. Però Anna no va pujar, sinó que digué al seu marit: “Quan hagi deslletat l’infant, aleshores jo mateixa el portaré perquè sigui presentat davant el Senyor i perquè es quedi allà per sempre.”