1 Reis 3:5-27
1 Reis 3:5-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit, i Déu li digué: “Demana què vols que et doni.” I Salomó respongué: “Tu has tingut una gran benevolència envers el meu pare David, perquè ell davant teu es va comportar amb fidelitat, justícia i recti-tud de cor envers tu, i li has reservat aquesta gran mercè de donar-li un fill que ocupi el seu tron, en aquest dia. Ara, doncs, Senyor, Déu meu, tu has fet rei el teu servent en lloc de David, el meu pare, però jo sóc molt jove i no tinc experiència. I el teu servent es troba a càrrec del poble que tu t’has escollit, un poble gran, que no es pot comptar ni calcular de nombrós que és. Dóna, doncs, al teu servent, un cor amatent per a jutjar el teu poble, per a poder diferenciar el bé del mal; perquè, qui és capaç de jutjar aquest poble tan nombrós?” Al Senyor li va plaure el que Salomó demanava, i Déu li digué: “Ja que has demanat això, i no molts anys de vida ni riqueses per a tu, ni la mort dels teus enemics, sinó que has demanat intel·ligència per a comprendre el dret, et concedeixo el que has demanat: mira, et dono un cor savi i intel·ligent com no n’hi ha hagut cap altre abans de tu, ni en sortirà cap altre després de tu que et pugui igualar. Però a més et dono el que no has demanat, tant de riqueses com de glòria, de manera que no hi haurà entre els reis ningú com tu en tots els teus dies. I si segueixes els meus camins i guardes els meus preceptes i manaments, com els va seguir David, el teu pare, et donaré molts anys de vida.” Salomó es va despertar i s’adonà que era un somni. Va tornar a Jerusalem, es va presentar davant l’Arca de l’Aliança del Senyor, va oferir holocaustos, va sacrificar ofrenes pacífiques i va fer un banquet per a tots els seus servidors. Per aquell temps es van presentar davant del rei dues prostitutes, i una de les dones digué: “Atén-me, senyor meu. Jo i aquesta dona vivim en una mateixa casa, i jo vaig tenir un fill estant amb ella a casa. Al cap de tres dies del meu part, aquesta dona també va tenir un fill. Es-tàvem juntes i no hi havia ningú més a la casa, fora de nosaltres dues. Una nit, el fill d’aquesta dona va mo-rir per haver-se ajagut ella damunt seu. Llavors es va llevar a mitjanit, va agafar el fill que jo tenia al meu costat, mentre aquesta servidora teva dormia, se’l va posar a la seva vora i va deixar al meu costat el seu fill mort. Al matí, quan em vaig llevar per donar de mamar al meu fill, vaig veure que era mort. Però quan me’l vaig mirar bé a la llum del dia, vaig comprovar que no era el fill que jo havia infantat.” L’altra dona va replicar: “No; el meu fill és el viu, i el teu fill és el mort!” Però l’altra responia: “No; el teu fill és el mort, el meu fill és el viu!” I així dis-cutien elles davant el rei. Mentrestant el rei reflexionava: “L’una diu: El meu fill és el viu, i el teu fill és el mort, mentre l’altra assegura: No és així; el teu fill és el mort i el meu fill és el viu.” Llavors el rei ordenà: “Porteu-me una espasa.” Van portar una espasa da-vant del rei, i ell digué: “Partiu en dos el nen viu, i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra.” Aleshores, la dona de la qual era el fill viu, sentint que se li commovien les entranyes pel seu fill, digué al rei: “Es-colta, senyor meu. Dóna-li a ella l’infant viu, i que no el matin.” Però l’altra deia: “Ni per a mi ni per a tu; que el par-teixin!” Llavors el rei sentencià: “Doneu a aquella el nen viu i no el mateu; ella és la seva mare!”
1 Reis 3:5-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit. Déu li va dir: – Demana’m què vols que et doni. Salomó li va respondre: – Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d’avui. Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo sóc molt jove i no sé com haig de governar. El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important? Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. Llavors Déu li digué: – Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se’t podrà igualar. Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se’t podrà comparar. I si segueixes els meus camins i guardes els meus decrets i els meus preceptes, com va fer el teu pare David, jo prolongaré els anys de la teva vida. Salomó es va despertar del somni. Se’n tornà a Jerusalem, es va presentar davant l’arca de l’aliança del Senyor, va oferir holocaustos i sacrificis de comunió i va convidar tota la seva cort a un banquet. Un dia, dues prostitutes anaren a veure el rei i van comparèixer davant seu. Una d’elles digué: – Escolta, senyor meu! Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa, i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. Vivim juntes, sense ningú més a casa fora de nosaltres dues. Una nit, el fill d’aquesta dona va morir, perquè ella, tot dormint, se li havia posat al damunt. Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se’l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Però en fer-se de dia m’hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut. L’altra dona va replicar: – No! El meu fill és el viu i el teu és el mort. Però l’altra responia: – No, el teu fill és el mort; el viu és el meu. I discutien així davant el rei. Llavors el rei va dir: – Aquesta diu: “El meu fill és el viu i el teu és el mort”; i aquesta altra diu: “No, el teu fill és el mort; el viu és el meu.” El rei va ordenar: – Porteu-me una espasa. Li van portar l’espasa, i aleshores digué: – Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra. A la mare de l’infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei: – No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu! En canvi, l’altra deia: – Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin! Llavors el rei va sentenciar: – Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la seva mare.