1 Reis 3:5-27

A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit. Déu li va dir: – Demana’m què vols que et doni. Salomó li va respondre: – Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant teu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeís en el tron, com és el cas el dia d’avui. Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo sóc molt jove i no sé com haig de governar. El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important? Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. Llavors Déu li digué: – Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se’t podrà igualar. Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se’t podrà comparar. I si segueixes els meus camins i guardes els meus decrets i els meus preceptes, com va fer el teu pare David, jo prolongaré els anys de la teva vida. Salomó es va despertar del somni. Se’n tornà a Jerusalem, es va presentar davant l’arca de l’aliança del Senyor, va oferir holocaustos i sacrificis de comunió i va convidar tota la seva cort a un banquet. Un dia, dues prostitutes anaren a veure el rei i van comparèixer davant seu. Una d’elles digué: – Escolta, senyor meu! Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa, i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. Vivim juntes, sense ningú més a casa fora de nosaltres dues. Una nit, el fill d’aquesta dona va morir, perquè ella, tot dormint, se li havia posat al damunt. Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se’l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Però en fer-se de dia m’hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut. L’altra dona va replicar: – No! El meu fill és el viu i el teu és el mort. Però l’altra responia: – No, el teu fill és el mort; el viu és el meu. I discutien així davant el rei. Llavors el rei va dir: – Aquesta diu: “El meu fill és el viu i el teu és el mort”; i aquesta altra diu: “No, el teu fill és el mort; el viu és el meu.” El rei va ordenar: – Porteu-me una espasa. Li van portar l’espasa, i aleshores digué: – Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra. A la mare de l’infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei: – No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu! En canvi, l’altra deia: – Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin! Llavors el rei va sentenciar: – Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la seva mare.