1 Reis 21:1-29
1 Reis 21:1-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’aquests fets, va passar el que segueix. Nabot de Jizreel tenia una vinya a Jizreel mateix, al costat del palau d’Acab, rei de Samaria. Acab va dir a Nabot: – Cedeix-me la teva vinya. Com que és al costat del meu palau, em servirà d’hort. Te la canviaré per una de millor, o, si ho prefereixes, et pagaré en metàl·lic el seu preu. Nabot li respongué: – Que el Senyor em guardi de cedir-te l’heretat dels meus pares! Quan Acab va sentir que Nabot de Jizreel li responia: «No et vull cedir l’heretat dels meus pares», se’n tornà a casa seva irritat i contrariat. Es va posar al damunt del llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar. La seva dona, Jezabel, l’anà a veure i li digué: – Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar res? Ell li va respondre: – He parlat amb Nabot de Jizreel. Li he proposat que em cedís la seva vinya, al preu que fos, o que la hi canviaria per una altra si així ho preferia, però ell m’ha respost: “No et vull cedir la meva vinya.” Llavors la seva muller Jezabel li va dir: – ¿Així fas de rei d’Israel? Aixeca’t, menja i posa’t content! Jo m’encarrego de donar-te la vinya de Nabot de Jizreel. Jezabel va fer escriure cartes en nom d’Acab, va segellar-les amb el segell del rei i les envià als ancians i als principals de la ciutat on vivia Nabot. Les cartes deien: – Convoqueu un dejuni de desgreuge i feu seure Nabot al mig de l’assemblea. Acareu-lo amb dos homes sense escrúpols que testifiquin contra ell i diguin: “Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.” Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori. Els ancians i els principals de la ciutat on vivia Nabot van fer tal com Jezabel ordenava en la carta que els havia enviat. Van convocar un dejuni de desgreuge i van fer seure Nabot al mig de l’assemblea. Van venir, per acarar-se amb ell, dos homes sense escrúpols que, davant l’assemblea, van testificar així contra Nabot: – Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei. Llavors el van treure fora i el van apedregar fins que morí. Després van comunicar-ho a Jezabel: – Nabot ha estat apedregat i és mort. Quan Jezabel va saber que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab: – Aixeca’t i vés a prendre possessió de la vinya que Nabot de Jizreel no et volia cedir a cap preu. Nabot ja no viu: ha mort. Quan Acab va saber que era mort, es va aixecar, baixà a la vinya de Nabot de Jizreel i en va prendre possessió. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li digué: – Baixa a trobar Acab, rei d’Israel, que és a Samaria. Ara és a la vinya de Nabot, on ha baixat a prendre’n possessió. Digues-li: “Això et diu el Senyor: ¿Has assassinat un home i ara t’apoderes dels seus béns?” I digues-li encara: “Això et fa saber el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot lleparan també la teva!” Acab va dir a Elies: – ¿Així, doncs, m’has trobat, enemic meu? Elies li va respondre: – T’he vingut a trobar perquè t’has llançat a fer el mal que ofèn el Senyor. Per això jo faré caure la desgràcia damunt teu: escombraré tota la teva descendència, exterminaré de la casa d’Acab tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults. El teu llinatge acabarà com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d’Ahià, perquè m’has irritat i has fet pecar Israel. El Senyor va parlar també contra Jezabel i digué: – Els gossos devoraran Jezabel al peu de la muralla de Jizreel. Els de la família d’Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos; els qui morin al camp seran menjats pels ocellots. Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona, Jezabel, l’havia seduït. El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com feien els amorreus que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites. Així, doncs, en sentir aquelles paraules, Acab es va esquinçar els vestits, va vestir-se amb roba de sac, dejunava, dormia amb la roba de sac i caminava d’esma. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li va dir: – ¿Has vist com Acab s’ha humiliat a la meva presència? Ja que s’ha humiliat així, no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill.
1 Reis 21:1-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’aquests fets, succeí que Nabot, el jizreelita, tenia una vinya a Jizreel, al costat del palau d’Acab, rei de Samaria, i Acab va parlar a Nabot i li digué: “Cedeix-me la teva vinya perquè em serveixi d’hort de verdures, ja que és a tocar del meu palau. A canvi, jo et do-naré una vinya millor o, si ho preferei-xes, et pagaré en diners el que val.” Però Nabot respongué a Acab: “Que el Senyor em guardi de cedir l’heretat dels meus pares.” Acab va tornar a casa seva trist i cons-ternat per aquella resposta de Nabot, el jizreelita, que li digué: “No et donaré l’heretat dels meus pares.” Es va tirar al llit, es va girar de cara a la paret i es negava a menjar. La seva dona, Jezabel, hi va anar i li digué: “¿A què ve aquest mal humor i això que no vols menjar?” Ell va contestar: “He parlat amb Nabot, el jizreelita, i li he demanat: ‘Cedeix-me la teva vinya pel seu preu o, si ho prefereixes, et donaré una altra vinya en bescanvi.’ I ell m’ha dit: No et donaré la meva vinya.” Llavors, la seva dona, Jezabel, li digué: “¿I tu tens el poder reial sobre Is-rael? Alça’t, menja i que el teu cor s’ale-gri. Jo et donaré la vinya de Nabot, el jizreelita!” Llavors ella va escriure cartes en nom d’Acab, les va segellar amb el seu segell i les va enviar als ancians i als notables que vivien a la ciutat amb Nabot. A les cartes hi va escriure això: “Pro-clameu un dejuni i poseu Nabot enmig dels principals del poble; i feu que dos homes malvats s’en-frontin amb ell i testifiquin contra ell dient: ‘Tu has maleït Déu i el rei.’ Des-prés traieu-lo a fora i apedregueu-lo fins que mori.” Els ancians i els nobles que vivien a la ciutat de Nabot, van fer tal com Jezabel els demanava, d’acord amb el que deien les cartes que els havia enviat. Van proclamar un dejuni i van posar Nabot enmig dels principals del poble. Llavors van fer entrar dos homes malvats que es van enfrontar amb ell i que van testificar així contra Nabot, davant del poble: “Nabot ha maleït Déu i el rei.” Llavors el van treure a fora i el van apedregar fins que va morir. Després van fer dir a Jezabel: “Nabot ha estat apedregat i és mort.” Quan Jezabel va rebre la notícia que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab: “Alça’t i pren possessió de la vinya que Nabot, el jizreelita, va refusar de donar-te per diners; Nabot ja no és viu, ha mort.” Així que Acab va sentir que Nabot era mort, es va alçar per baixar a la vinya de Nabot, el jizreelita, per pren-dre’n possessió. Llavors Elies, el tixbita, tingué una revelació del Senyor, que li digué: “Alça’t i vés a trobar Acab, rei d’Is-rael, que és a Samaria. És a la vinya de Nabot, on ha anat per prendre’n pos-sessió. Parla-li així: Això diu el Senyor: ‘Has assassinat, i també usurpes?’ Insistiràs encara: Això diu el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot, lleparan també la teva pròpia sang!” Acab respongué a Elies: “¿M’has atrapat, enemic meu?” Ell respongué: “T’he atrapat perquè t’has prestat a obrar malament als ulls del Senyor. Ara faré caure damunt teu la desgrà-cia i consumiré la teva posteritat i ex-terminaré d’Acab tots els mascles, es-claus o lliures, a Israel. I deixaré la teva casa com la casa de Jeroboam, fill de Nebat, i com la casa de Baixà, fill d’Ahià, per la rebel·lió amb què m’has provocat l’enuig, i per haver fet pecar Israel. També contra Jezabel ha parlat el Senyor; ha dit: Els gossos devoraran Jezabel al peu de la muralla de Jizreel. Aquells d’Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos, i aquells que morin al camp seran menjats per les aus de rapinya!” (Realment, no hi hagué ningú com Acab, que es va prestar a obrar malament als ulls del Senyor sota la incitació de la seva dona Jezabel. Va cometre moltes abominacions anant darrere els ídols, tal com havien fet els amorreus, que el Senyor va ex-pulsar de davant dels fills d’Israel.) Quan Acab va sentir aquestes parau-les, es va esquinçar els vestits, es va co-brir el cos amb un sac, va dejunar, dor-mia amb el sac i caminava compungit. Llavors Elies, el tixbita, tingué una revelació del Senyor, que li digué: “¿Has vist com s’ha humiliat Acab davant meu? Ja que s’ha humiliat davant meu, no faré venir aquesta desgràcia mentre visqui; serà en temps del seu fill que faré venir la desgràcia sobre la seva casa.”