1 REIS 21:1-29

Després d’aquests fets, succeí que Nabot, el jizreelita, tenia una vinya a Jizreel, al costat del palau d’Acab, rei de Samaria, i Acab va parlar a Nabot i li digué: “Cedeix-me la teva vinya perquè em serveixi d’hort de verdures, ja que és a tocar del meu palau. A canvi, jo et do-naré una vinya millor o, si ho preferei-xes, et pagaré en diners el que val.” Però Nabot respongué a Acab: “Que el Senyor em guardi de cedir l’heretat dels meus pares.” Acab va tornar a casa seva trist i cons-ternat per aquella resposta de Nabot, el jizreelita, que li digué: “No et donaré l’heretat dels meus pares.” Es va tirar al llit, es va girar de cara a la paret i es negava a menjar. La seva dona, Jezabel, hi va anar i li digué: “¿A què ve aquest mal humor i això que no vols menjar?” Ell va contestar: “He parlat amb Nabot, el jizreelita, i li he demanat: ‘Cedeix-me la teva vinya pel seu preu o, si ho prefereixes, et donaré una altra vinya en bescanvi.’ I ell m’ha dit: No et donaré la meva vinya.” Llavors, la seva dona, Jezabel, li digué: “¿I tu tens el poder reial sobre Is-rael? Alça’t, menja i que el teu cor s’ale-gri. Jo et donaré la vinya de Nabot, el jizreelita!” Llavors ella va escriure cartes en nom d’Acab, les va segellar amb el seu segell i les va enviar als ancians i als notables que vivien a la ciutat amb Nabot. A les cartes hi va escriure això: “Pro-clameu un dejuni i poseu Nabot enmig dels principals del poble; i feu que dos homes malvats s’en-frontin amb ell i testifiquin contra ell dient: ‘Tu has maleït Déu i el rei.’ Des-prés traieu-lo a fora i apedregueu-lo fins que mori.” Els ancians i els nobles que vivien a la ciutat de Nabot, van fer tal com Jezabel els demanava, d’acord amb el que deien les cartes que els havia enviat. Van proclamar un dejuni i van posar Nabot enmig dels principals del poble. Llavors van fer entrar dos homes malvats que es van enfrontar amb ell i que van testificar així contra Nabot, davant del poble: “Nabot ha maleït Déu i el rei.” Llavors el van treure a fora i el van apedregar fins que va morir. Després van fer dir a Jezabel: “Nabot ha estat apedregat i és mort.” Quan Jezabel va rebre la notícia que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab: “Alça’t i pren possessió de la vinya que Nabot, el jizreelita, va refusar de donar-te per diners; Nabot ja no és viu, ha mort.” Així que Acab va sentir que Nabot era mort, es va alçar per baixar a la vinya de Nabot, el jizreelita, per pren-dre’n possessió. Llavors Elies, el tixbita, tingué una revelació del Senyor, que li digué: “Alça’t i vés a trobar Acab, rei d’Is-rael, que és a Samaria. És a la vinya de Nabot, on ha anat per prendre’n pos-sessió. Parla-li així: Això diu el Senyor: ‘Has assassinat, i també usurpes?’ Insistiràs encara: Això diu el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot, lleparan també la teva pròpia sang!” Acab respongué a Elies: “¿M’has atrapat, enemic meu?” Ell respongué: “T’he atrapat perquè t’has prestat a obrar malament als ulls del Senyor. Ara faré caure damunt teu la desgrà-cia i consumiré la teva posteritat i ex-terminaré d’Acab tots els mascles, es-claus o lliures, a Israel. I deixaré la teva casa com la casa de Jeroboam, fill de Nebat, i com la casa de Baixà, fill d’Ahià, per la rebel·lió amb què m’has provocat l’enuig, i per haver fet pecar Israel. També contra Jezabel ha parlat el Senyor; ha dit: Els gossos devoraran Jezabel al peu de la muralla de Jizreel. Aquells d’Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos, i aquells que morin al camp seran menjats per les aus de rapinya!” (Realment, no hi hagué ningú com Acab, que es va prestar a obrar malament als ulls del Senyor sota la incitació de la seva dona Jezabel. Va cometre moltes abominacions anant darrere els ídols, tal com havien fet els amorreus, que el Senyor va ex-pulsar de davant dels fills d’Israel.) Quan Acab va sentir aquestes parau-les, es va esquinçar els vestits, es va co-brir el cos amb un sac, va dejunar, dor-mia amb el sac i caminava compungit. Llavors Elies, el tixbita, tingué una revelació del Senyor, que li digué: “¿Has vist com s’ha humiliat Acab davant meu? Ja que s’ha humiliat davant meu, no faré venir aquesta desgràcia mentre visqui; serà en temps del seu fill que faré venir la desgràcia sobre la seva casa.”