1 Reis 2:1-19
1 Reis 2:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan s’acostaven els dies de la mort de David, va donar instruccions al seu fill Salomó dient-li: “Jo estic a punt d’emprendre el camí que fa tothom; sigues valent i porta’t com un home. Guarda els preceptes del Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins i com-plint els seus estatuts, els seus manaments, les seves lleis i els seus testimo-nis, tal com és escrit en la llei de Moisès, perquè et vagi bé en tot el que em-prenguis i a qualsevol lloc on vagis, a fi que el Senyor confirmi la promesa que em va fer: ‘Si els teus fills guarden el seu comportament, per caminar fidelment davant meu, amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima, mai no et faltarà un descendent sobre el tron d’Israel.’ I tu també saps allò que m’ha fet Joab, fill de Seruià: allò que va fer als dos caps dels exèrcits d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter, que els va matar, venjant sang de guerra en temps de pau, i tacant de sang de guerra la faixa que el cenyia i les sabates que calçava. Actua, doncs, amb seny, i no deixis que els seus cabells blancs baixin en pau a la sepultura. En canvi, amb els fills de Barzil·lai de Galaad, sigues benèvol; que estiguin en-tre els qui mengen a la teva taula, perquè així es van comportar ells amb mi quan jo fugia d’Absalom, el teu germà. Aquí, amb tu, tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim. Aquest em va maleir amb una maledicció terrible el dia que jo fugia cap a Mahanaim, però després va baixar a rebre’m al Jordà, i jo li vaig jurar pel Senyor: ‘No et faré morir per l’espasa.’ Ara, però, no el deixis impune; ets prou intel·ligent i sabràs què cal fer amb ell perquè els seus cabells blancs baixin amb sang a la sepultura.” David va reposar amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David. El temps que David va regnar sobre Israel va ser de quaranta anys; va regnar set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem. Salomó va ocupar el tron de David, el seu pare, i el seu reialme es va afer-mar sòlidament. Adonies, fill d’Haguit, va anar a tro-bar Betsabé, la mare de Salomó, i ella li preguntà: “¿És pacífica la teva visita?” Ell respongué: “És pacífica.” I afegí: “Haig de dir-te una cosa.” Ella li fa: “Parla.” Llavors ell digué: “Tu saps que a mi em corresponia el regnat, i que tot Israel tenia posada en mi la mirada perquè jo fos el rei. Però el dret de regnar ha estat canviat i ha passat a ser del meu germà, perquè li era destinat de part del Senyor. Ara bé, et vull demanar una cosa; espero que no me la neguis.” Ella li digué: “Parla.” I ell digué: “Et prego que parlis al rei Salomó, ja que no et rebutjarà, perquè em concedeixi Abisag, la xunemita, per muller.” Betsabé respongué: “Està bé; parlaré al rei a favor teu.” I Betsabé va anar a trobar el rei Sa-lomó per parlar-li a favor d’Adonies. El rei es va alçar per rebre-la, li féu una reverència i va tornar a seure al seu tron. Va fer posar un setial per a la mare del rei, i ella va seure a la seva dreta.
1 Reis 2:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan va arribar a David l’hora de la seva fi, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó: – Jo me n’he d’anar pel camí de tothom. Sigues valent i porta’t com un home! Observa els manaments del Senyor, el teu Déu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions; guarda la seva aliança, tal com és escrita en la Llei de Moisès, per poder reeixir en tot allò que emprenguis i arreu on vagis. Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: “Si els teus fills vetllen pel seu comportament i em són fidels amb tot el cor i amb tota l’ànima, mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu en el tron d’Israel.” »D’altra banda, tu saps què em va fer Joab, fill de Seruià, què va fer als dos generals en cap de l’exèrcit d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter: com va matar-los cometent en ple-na pau un acte de guerra, que va tacar-li de sang el cinturó i les sandàlies. Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts. Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom. Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria. Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang. David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David. Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem. Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada. Un dia, Adonies, fill d’Haguit, anà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar: – Véns en so de pau? Ell respongué: – Sí, en so de pau. I va afegir: – T’he de dir una cosa. Ella digué: – Parla. Ell va continuar: – Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell. Ara et demano una sola cosa; no me la neguis. Ella digué: – Explica’t. Ell va continuar: – Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita. Ell no t’ho negarà. Betsabé li va respondre: – Està bé. Parlaré al rei a favor teu. Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella. Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la féu seure a la seva dreta.