1 Joan 4:7-21Comparteix

1 Joan 4:7-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor. En això s’ha fet evident entre nosaltres l’amor de Déu: en què Déu ha enviat el seu Fill unigènit al món a fi que tinguem vida per mitjà d’ell. En això consisteix l’amor: no pas en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats. Estimats, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres hem d’estimar-nos mú-tuament. Mai ningú no ha vist Déu, però si ens estimem mútuament, Déu viu en nosaltres, i el seu amor es realitza plenament en nosaltres. En això tenim la prova que vivim en ell i ell en nosaltres: que ens ha fet par-ticipar del seu Esperit. I nosaltres ho hem vist i testifiquem que el Pare ha enviat el Fill com a Salvador del món. Quan algú reconeix que Jesús és el Fill de Déu, Déu viu en ell i ell en Déu. Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu té per a nosaltres, i hi hem cregut. Déu és amor, i qui viu en l’amor viu en Déu, i Déu viu en ell. Amb això l’amor ha estat perfeccionat entre nosaltres, a fi que puguem mirar amb confiança el dia del judici, ja que tal com ell és, som també nosaltres en aquest món. En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor. Nosaltres estimem perquè ell ens ha estimat primer. Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu. I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.

1 Joan 4:7-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. L’amor de Déu s’ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. A Déu, ningú no l’ha vist mai; però si ens estimem, ell està en nosaltres i, dins nostre, el seu amor ha arribat a la plenitud. Coneixem que estem en ell i que ell està en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit. Nosaltres donem testimoni d’allò que hem contemplat: el Pare ha enviat el Fill com a salvador del món. Per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell. Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell. A dins nostre, l’amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia del judici, perquè, tot i que estem en aquest món, vivim tal com Jesucrist viu. On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això el qui té por no és perfecte en l’amor. Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres. Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però detestava el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà.