1 JOAN 4:7-21

Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor. En això s’ha fet evident entre nosaltres l’amor de Déu: en què Déu ha enviat el seu Fill unigènit al món a fi que tinguem vida per mitjà d’ell. En això consisteix l’amor: no pas en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats. Estimats, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres hem d’estimar-nos mú-tuament. Mai ningú no ha vist Déu, però si ens estimem mútuament, Déu viu en nosaltres, i el seu amor es realitza plenament en nosaltres. En això tenim la prova que vivim en ell i ell en nosaltres: que ens ha fet par-ticipar del seu Esperit. I nosaltres ho hem vist i testifiquem que el Pare ha enviat el Fill com a Salvador del món. Quan algú reconeix que Jesús és el Fill de Déu, Déu viu en ell i ell en Déu. Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu té per a nosaltres, i hi hem cregut. Déu és amor, i qui viu en l’amor viu en Déu, i Déu viu en ell. Amb això l’amor ha estat perfeccionat entre nosaltres, a fi que puguem mirar amb confiança el dia del judici, ja que tal com ell és, som també nosaltres en aquest món. En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor. Nosaltres estimem perquè ell ens ha estimat primer. Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu. I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.