1 Corintis 15:1-58

Comparteix

1 Corintis 15:1-58 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Us recordo, germans, l’evan-geli que us he anunciat, el que heu acceptat, en el qual també us manteniu ferms, i pel qual així mateix sou salvats, si el conserveu tal com us l’he ensenyat; altrament, hauríeu cregut en va. En primer lloc us he ensenyat allò mateix que jo vaig rebre: que el Crist va morir pels nostres pecats, d’acord amb el que diuen les Escriptures. Que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, d’acord amb el que diuen les Escriptures. Que s’aparegué a Cefes, i més tard als Dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans aplegats, dels quals la majoria encara viuen i altres ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, més tard a tots els apòstols, i finalment se m’aparegué també a mi, com a un darrer nat. Perquè jo sóc el més petit dels apòstols, que ni mereixo el nom d’apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per la gràcia de Déu sóc el que sóc, i aquesta gràcia seva en mi no ha estat estèril, ans he treballat més que tots plegats; si bé no pas jo, sinó la gràcia de Déu que és en mi. Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que prediquem i això és el que heu cregut. Ara bé, si es proclama que Crist va ressuscitar d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres diuen que no hi ha resurrecció dels morts? Aleshores, si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressus-citat, i si Crist no ha ressuscitat, en aquest cas, la nostra predicació és buida, i ho és també la vostra fe. A més esdevenim falsos testimonis de Déu, ja que hem testificat de part de Déu que ell va ressuscitar el Crist, el qui, de fet, no hauria ressuscitat si de veritat els morts no ressusciten. Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat; i, si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe no té cap efecte, i encara esteu en els vostres pecats. Per consegüent, també els morts en Crist són perduts. Si l’esperança que tenim en Crist se centra només en aquesta vida, som els més desventurats de tots els homes. Però el fet és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia d’a-quells que són morts. Ja que la mort vingué per un home, també per un home ha vingut la resur-recció dels morts. Així com en Adam tots moren, tam-bé en Crist tots reviuran; cadascú, però, al seu torn: Crist com a primícia, després els qui són de Crist, el dia de la seva vinguda. Tot seguit vindrà la fi, quan ell haurà lliurat el Regne a Déu, el Pare, i haurà destruït tota mena de sobirania, autoritat i poder. Perquè caldrà que ell regeixi fins que tots els enemics siguin posats sota els seus peus. El darrer enemic a ser destruït serà la mort, per tal com “tot ho ha sotmès sota els seus peus”, i quan diu: “tot li ha estat sotmès”, clarament exceptua aquell qui li ha sotmès tot a ell. Després, quan la submissió sigui to-tal, llavors, el Fill mateix també se sot-metrà a qui li haurà sotmès tot, a fi que Déu sigui el tot en tots. Altrament, què en treurien aquells qui reben el baptisme en favor dels difunts? Si els morts de cap manera no ressusciten, a què treu batejar-se en lloc d’ells? I, per què nosaltres ens arrisquem al perill tan sovint? Que cada dia exposo la vida és tan cert, germans, com que vosaltres sou el meu honor en Crist Jesús, Senyor nostre. I, si només per motivació humana he combatut amb feres a Efes, de què m’ha servit? Si és que els morts no ressusci-ten, mengem i beguem, que demà mo-rirem. No us enganyeu: “Les males compa-nyies corrompen els bons costums.” Desensopiu-vos com cal i deixeu de pecar, perquè n’hi ha alguns que no volen saber res de Déu; us ho dic per es-peronar el vostre amor propi. Però, algú dirà: “Com ressuscitaran els morts? Amb quin cos vindran?” No siguis beneit! El que tu sembres no pren nova vida si no mor abans. I, això que tu sembres, no és pas l’organisme que ha de néixer després, sinó el simple gra, sigui de blat o de qualsevol altra llavor. I Déu li dóna la forma com li sembla, i a cada llavor la planta corresponent. Totes les carns no són iguals, sinó que una carn és la dels homes, una altra la de les bèsties, una altra la dels ocells i una altra la dels peixos. També hi ha cossos celestes i cossos terrestres, però una és la resplendor dels celestials i una altra la dels terrenals. Una és la claror del sol i una altra és la claror de la lluna, i una altra és la claror dels estels; i fins un estel té diferent claror d’un altre estel. Així també serà la resurrecció dels morts. Se sembra en estat corruptible i ressuscitarà incorruptible; se sembra en estat miserable, ressus-citarà en estat gloriós; se sembra en feblesa, ressuscitarà en fermesa; se sembra un cos animal, ressuscitarà un cos espiritual. Així com hi ha un cos animal, hi ha un cos espiritual. Així com diu l’Escriptura que el pri-mer home, Adam, esdevingué ànima vivent, el darrer Adam és esperit vivificant. No va ser primer l’home espiritual, sinó l’home animal; l’home espiritual ve després. El primer home procedia de la terra, era terrestre; el segon home procedia del cel. L’home terrestre és el prototipus dels terrestres; i l’home celeste ho és dels celestes. I, de la mateixa manera que hem portat la imatge del terrestre, portarem també la imatge del celeste. Us dic, germans, que allò que només és carn i sang no pot heretar el Regne de Déu; la corrupció no pot tenir part en la incorrupció. Mireu, us revelaré un secret: no tots morirem, però tots serem transformats. En un instant, en un batre d’ulls, quan toqui la trompeta final; perquè sonarà la trompeta i els morts ressuscita-ran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. Perquè és necessari que aquest cos corruptible es revesteixi d’incorruptibi-litat, i que aquest cos mortal es revesteixi d’immortalitat. I quan aquest cos corruptible s’hagi revestit d’incorruptibilitat i aquest cos mortal s’hagi revestit d’immortalitat, aleshores es complirà la paraula escrita: “La victòria s’ha engolit la mort. On és, oh mort, la teva victòria? On és, oh mort, el teu fibló?” L’agulló de la mort és el pecat, i la potència del pecat prové de la Llei. Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist. Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.

1 Corintis 15:1-58 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Us recordo, germans, l’evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i s’aparegué a Cefes i després als Dotze. Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se’m va aparèixer també a mi. Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l’Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi. Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut. Si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d’ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l’ha pogut pas ressuscitar. Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però, de fet, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. El dar-rer enemic destituït serà la mort, perquè, segons l’Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots. Si els morts no ressusciten, què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? Per què fer-se batejar en lloc d’ells? I nosaltres mateixos, per què ens hauríem d’exposar a perills continus? Germans, cada dia em veig en perill de mort, i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre. De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem! No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.» Torneu al bon seny i no pequeu més. Perquè n’hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic per a vergonya vostra! Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?» Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort. I allò que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta; i Déu li dóna el cos que més li plau, un cos divers per a cada mena de llavor. Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d’una manera; el dels animals terrestres, d’una altra; el dels ocells, d’una altra; el dels peixos, d’una altra. Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d’una manera, i els de la terra, d’una altra; la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre. Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, i ressuscita incorruptible; se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força. És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha un cos terrenal, també hi ha un cos espiritual. Així ho diu l’Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser viu i terrenal; però el darrer Adam és esperit que dóna vida. No és primer l’ésser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després. El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Així com som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel. Noteu-ho bé, germans: la carn i la sang no són capaces de rebre en herència el Regne de Déu, Allò que és corruptible no pot heretar la vida incorruptible. I ara us vull revelar un misteri: no tots morirem, però tots serem transformats. Serà en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al so de la trompeta final: la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. Perquè aquest cos corruptible s’ha de revestir d’allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s’ha de revestir d’immortalitat. Quan aquest cos corruptible s’haurà revestit d’allò que és incorruptible i aquest cos mortal s’haurà revestit d’immortalitat, llavors es complirà allò que diu l’Escriptura: La victòria ha engolit la mort. Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei. Però donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre. Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil.