1 Corintis 14:1-12
1 Corintis 14:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia! El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses. En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. El qui parla en llengües s’edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la comunitat. Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d’ensenyament? Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrà reconèixer què toquen l’una i l’altra? I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? Igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu a l’aire! En el món hi ha infinitat de maneres d’expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar; però si desconec el significat de les expressions, per al qui parla amb mi seré un estranger i ell serà per a mi un estranger. Igualment vosaltres: ja que anheleu els dons de l’Esperit, cerqueu de tenir-los en abundància, però procureu que sigui per a l’edificació de la comunitat.
1 Corintis 14:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Sigueu perseverants en l’amor, però aspireu als dons espiri-tuals, sobretot el de profecia. Perquè qui parlar en llengües no parla als homes, sinó a Déu, ja qui ningú no l’entén, puix que les coses misterioses que diu les diu en esperit. En canvi, el qui profetitza parla als homes, edificant, exhortant i consolant. El qui parla en una llengua descone-guda s’edifica a si mateix, en canvi, el qui profetitza edifica l’església. Prou voldria jo que tots vosaltres tinguéssiu el do de llengües, però m’es-timo més que profetitzeu, perquè profe-titzar val més que parlar en llengües , a no ser que també se n’interpreti el significat, a fi que l’església n’obtingui alguna edificació. Suposem, germans, que quan jo us visito us parlés en llengües: de què us serviria, si no us comunico cap revelació, coneixement, missatge o ensenyament? És el que passa amb els instruments musicals, com són la flauta o l’arpa: si no tinguessin el so diferent, com es podria distingir la tonada de l’una o de l’altra? I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? Doncs, igualment vosaltres, si per mitjà del llenguatge arcà no doneu paraula ben entenedora, com es podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu al vent. Tan gran varietat de llenguatges com hi ha al món, per exemple, i no n’hi ha cap que no tingui el seu sentit. Si jo, doncs, no conec el sentit que té el llenguatge, seré com un estranger per al meu interlocutor, i ell serà com un estranger per a mi. Així també vosaltres: ja que desitgeu tant els dons espirituals, procureu tenir en abundància aquells que són per a l’edificació de l’església.