1 Corintis 11:17-34
1 Corintis 11:17-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El que us vaig a dir no és gens elo-giable per a vosaltres: quan us reuniu no és per anar millor, sinó per anar pitjor. En primer lloc, sento dir que quan us congregueu en assemblea formeu divi-sions entre vosaltres, i en part m’ho crec. Perquè és inevitable que entre vosaltres hi hagi faccions, a fi que es manifesti entre vosaltres els qui són creients de debò. Quan esteu reunits, doncs, allò no és menjar la cena del Senyor. Perquè, a l’hora de l’àpat, cadascú s’avança a prendre el menjar seu, i men-tre l’un queda amb gana l’altre s’em-briaga. ¿És que no teniu les vostres cases per a menjar i beure? ¿O no us importa l’Es-glésia de Déu, que avergonyiu els neces-sitats? Què voleu que us digui? ¿Voleu que us feliciti? En això no us felicito pas. Jo vaig rebre del Senyor el mateix que us he ensenyat a vosaltres: que el Senyor Jesús, la nit que el lliuraven, prengué un pa, i després de donar gràcies el va partir i digué: “Això és el meu cos, partit per a vosaltres; feu això en memòria meva.” Així mateix, prengué la copa, havent sopat, i digué: “Aquesta copa és el nou pacte en la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho en memòria meva.” Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa, anuncieu la mort del Senyor, fins que ell vingui. De manera que, qualsevol que mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament, serà culpat del cos i de la sang del Senyor. Que cadascú s’examini a si mateix abans de menjar el pa i beure la copa; perquè qui menja i beu sense donar cap valor al cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. Per això hi ha tants malalts i decaiguts entre vosaltres, i se’n moren bastants. Si, doncs, ens examinéssim nosaltres mateixos, evitaríem el judici; encara que si el Senyor ens jutja és per corregir-nos, a fi que no siguem condemnats amb el món. Així, doncs, germans meus, quan us reuniu per menjar, espereu-vos els uns als altres. Si algú té gana, que mengi a casa seva, no sigui que les vostres reunions es tornin reprovables. Les altres coses les resoldré quan vingui.
1 Corintis 11:17-34 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després de les instruccions que us acabo de donar, el que ara us diré no serà per a felicitar-vos: quan us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. Primer de tot, sento a dir que, quan us reuniu en comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i en part ho crec: certament cal que hi hagi grups oposats, perquè es vegi qui de nosaltres resisteix la prova. El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, ja no celebreu el sopar del Senyor, perquè, en el moment de l’àpat, cadascú menja el sopar que ha portat, i mentre els uns passen gana els altres beuen massa. ¿Que no teniu les vostres cases, si voleu menjar i beure? ¿O bé menyspreeu l’Església de Déu i voleu avergonyir els qui no tenen res? Què us haig de dir? Que us en felicito? En això no us puc pas felicitar! La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui. Així, doncs, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament haurà de respondre del cos i la sang del Senyor. Que cadascú s’examini a si mateix, abans de menjar el pa i beure la copa, perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. Per això hi ha tants malalts i gent delicada entre vosaltres, i alguns han mort. Si ens examinéssim nosaltres mateixos, el Senyor no ens judicaria. Ara, però, ell ens judica per corregir-nos i perquè no siguem condemnats amb el món. Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar, sigueu sol·lícits els uns pels altres. Si algú té gana, que mengi a casa seva, no fos cas que les vostres reunions es convertissin en motiu de condemna. Totes les altres coses, les determinaré quan vingui.