Càntic dels Càntics 5:2-3

Jo dormia, però el meu cor vetllava. Una veu! El meu estimat que truca: «Obre’m, germana meva, estimada meva, coloma meva, el meu tot; el meu cap és ple de rosada, els meus rulls, de la serena de la nit.» M’havia tret la túnica: com posar-me-la de nou? M’havia rentat els peus: com me’ls tornaria a embrutar?