Siràcida 44
44
Elogi dels Pares (44,1-50,26)
Introducció#x
1Fem ara l’elogi dels homes il·lustres,#x
dels nostres pares, tal com s’han anat succeint.
2És gran la glòria que el Senyor ha creat,
ha mostrat la seva grandesa des de sempre.
3Hi ha hagut els qui han regnat en els seus reialmes,#x
els qui han estat homes famosos pel seu poder,
els consellers notables per la seva intel·ligència,
els qui han parlat amb anuncis profètics.
4Hi ha hagut els caps que guiaven el poble amb les seves decisions,
els qui l’instruïen amb la seva intel·ligència
i els qui ensenyaven amb paraules sàvies.
5Hi ha hagut els compositors de melodies,
els escriptors de poemes,
6els homes rics, els qui tenien poder
i els qui vivien en pau a casa seva.
7Tots ells van rebre honors dels seus contemporanis,
els tingueren per motiu d’orgull mentre van viure.
8Alguns d’ells han deixat un nom,
i encara avui en fem l’elogi.
9D’altres, però, no han deixat cap record,
han desaparegut com si no haguessin existit,
han passat com si no haguessin arribat a ser,
igual que els fills que han vingut darrere d’ells.
Els avantpassats d’Israel
10Els nostres avantpassats van ser homes de bé
i les seves obres justes no han estat oblidades.#x
11Amb la seva descendència es conserva
la bella herència que va sortir d’ells.
12Els seus descendents han estat fidels a l’aliança
i, gràcies a ells, també els seus fills.
13La seva descendència continuarà per sempre
i la seva glòria no s’esborrarà.
14Els seus cossos van ser sepultats en pau,
però el seu record perdura de generació en generació.
15Totes les nacions parlaran de la seva saviesa
i l’assemblea del poble en farà l’elogi.
Henoc
16Henoc va plaure al Senyor i fou traslladat al cel;#x
és un exemple de fidelitat#x per a totes les generacions.#x
Noè
17Déu trobà que Noè era un home perfectament just#x
i, quan va castigar els homes,
Noè féu possible que la humanitat rebrotés.
Gràcies a ell hi hagué una resta de supervivents a la terra
quan va arribar el diluvi.
18Déu va establir amb Noè una aliança eterna:#x
els éssers vius no serien mai més destruïts per cap diluvi.
Abraham
19El gran Abraham va ser el pare d’una multitud de pobles:#x
mai ningú no ha igualat la seva glòria.
20Va observar la Llei de l’Altíssim
i entrà en aliança amb ell.
Va marcar en el propi cos el senyal de l’aliança,
i a l’hora de la prova fou trobat fidel.#x
21Per això Déu li va prometre amb jurament
que es valdria dels seus descendents per a beneir les nacions
i que serien tan nombrosos com els grans de pols de la terra;
que serien enaltits com les estrelles#x
i que els faria hereus d’un territori
estès d’un mar a l’altre,
des del riu Eufrates fins a l’extrem del país.#x
Isaac i Jacob
22Per amor d’Abraham,
Déu confirmà les promeses al seu fill Isaac.#x
Com a dipositari de l’aliança i de la seva benedicció per a tots els homes,
23Déu va designar Jacob.#x
Li confirmà la seva benedicció,#x
li va donar el país en possessió;
ell el va distribuir en porcions
i les repartí entre les dotze tribus.#x
Moisès
D’entre els descendents de Jacob,
Déu va suscitar un home de bé,
que gaudí dels favors de tothom:#x
S'ha seleccionat:
Siràcida 44: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso