Siràcida 38
38
Els metges i la malaltia
1Honora el metge pels serveis que fa,#x
que també a ell l’ha creat el Senyor.
2L’art de guarir li prové de l’Altíssim,
és un regal que rep de part del rei.
3El metge pot estar orgullós de la seva ciència:#x
també els poderosos l’admiren.
4El Senyor ha fet néixer de la terra les plantes medicinals,
i l’home de seny no les menysprea.
5¿No hem de reconèixer aquesta força medicinal
recordant que, per un tronc, l’aigua del desert es tornà dolça?#x
6És el Senyor qui ha donat aquesta ciència als homes,
perquè el glorifiquin per les seves meravelles:
7amb les plantes el metge guareix i treu el dolor,
8i amb elles el farmacèutic prepara els remeis.
I així les obres de Déu no coneixen el final,
i arreu de la terra, d’ell ve la salut.
9Fill meu, si estàs malalt no et desanimis;
prega al Senyor i ell et curarà.#x
10Allunya’t de les teves faltes, actua correctament
i purifica el teu cor de tot pecat.
11Ofereix a Déu encens i un memorial de flor de farina;#x
fes ofrenes generoses#x com si ja no existissis,#x
12i després deixa fer al metge, que també a ell l’ha creat el Senyor,
i que no es mogui del teu costat, perquè ara el necessites.
13Hi ha moments en què la teva guarició és a les seves mans:
14també ell prega al Senyor
que li concedeixi d’alleujar el sofriment
i d’obtenir la guarició que ha de preservar la seva vida.
15El qui peca davant el seu creador,
que hagi de caure en mans de metges!#x
El dol pels difunts#x
16Fill meu, si algú es mor, no t’estiguis de plorar,
comença el dol i desfoga el teu dolor.
Dóna-li sepultura segons la seva voluntat
i ocupa’t de la seva tomba.
17Plora amargament, plany-lo a llàgrima viva,
observa el dol que li escau,
un o dos dies més per evitar murmuracions,#x
i després consola’t de la teva tristesa,
18perquè la tristesa porta a la mort
i la pena del cor consumeix les forces.
19En la calamitat es prolonga la pena,
i tothom maleeix una vida insuportable.
20No t’abandonis a la tristesa;
aparta-la pensant que tot s’acaba.#x
21No oblidis que la mort no té retorn,
que al difunt no li seràs de cap profit, i que a tu et faries mal.
22Recorda que la seva sort també serà la teva:
«Ahir per a mi, avui per a tu.»
23Quan un difunt reposa, deixa que també reposi el seu record;
consola-te’n, un cop ha exhalat l’esperit.#x
Treball manual i estudi de la Llei (38,24-39,35)
Els inconvenients de les feines manuals#x
24Un estudiós de la Llei necessita temps lliure#x
per a adquirir la saviesa.
Qui no té gaires ocupacions arribarà a ser savi.
25¿Com podrà arribar a savi el qui ha d’agafar l’arada,#x
el qui només pot gloriar-se de fer anar l’agullada,
de menar els bous, d’acompanyar-los quan treballen,
i no parla de res més que de vedells?
26S’ha de preocupar d’obrir solcs
i es passa la nit donant menjar a les vedelles.
27El mateix passa a tots els obrers i als artesans
que han de treballar nit i dia,
i als qui graven les efígies dels segells#x
i posen tota la seva traça a variar-ne el dibuix;
fixen tota l’atenció a copiar bé el model
i es passen les nits acabant la feina.
28Semblantment el ferrer, que seu vora l’enclusa#x
i va examinant les peces de ferro;
l’ardor del foc li fon les carns
i no para de lluitar contra la calor de la fornal.
El retruny del mall li eixorda les orelles,
i els seus ulls estan fits en l’objecte que ha de reproduir.
Està preocupat per perfeccionar la seva obra
i passa les nits per embellir-la fins a la perfecció.
29Igualment el terrisser, assegut en el seu taller#x
i fent girar el torn amb els peus;
sempre està neguitós per la seva obra
i ha d’anar comptant totes les peces.
30Amb les mans modela l’argila
i, quan és dura, amb els peus estova la massa;
després ha de fixar-se a estendre el vernís perfectament
i es passa la nit netejant el forn.
31Tots aquests es refien de les seves mans
i cada un és expert en el seu ofici.
32Sense ells no es construiria cap ciutat
ni s’hi podria habitar ni circular-hi.
Però no els van a buscar per al consell municipal
33ni en l’assemblea ocupen els llocs d’honor.
No són cridats per a fer de jutge
ni comprenen les disposicions del dret.
No són capaços d’educar ni de jutjar
ni saben compondre proverbis.
34Però fan que es mantinguin les obres creades eternament,
i la seva pregària té per objecte les coses de l’ofici.
Elogi del qui estudia la Llei de Déu
És ben diferent el qui s’aplica amb tota l’ànima
a meditar la Llei de l’Altíssim,#x
S'ha seleccionat:
Siràcida 38: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso