Siràcida 27
27
1Per l’afany de lucre, molts pequen,
i el qui es vol enriquir no està per res més.
2Com el clau que s’enfonsa entre les juntes de les pedres,
el pecat es clava entre la compra i la venda.
3Si un no es manté ferm a venerar el Senyor,
la seva casa anirà de pressa a la ruïna.
L’home es coneix pel que diu#x
4Quan se sacseja el sedàs, queda el rebuig;
igualment, quan algú es posa a parlar, li surten els defectes.
5Com el forn posa a prova els atuells del terrisser,
la prova de l’home és quan delibera.
6Com el fruit demostra com han conreat un arbre,
les paraules revelen el que pensa una persona.
7No facis elogis de ningú abans de sentir-lo parlar,
perquè en les paraules es posen a prova les persones.
La justícia
8Si vas darrere la justícia, l’aconseguiràs
i te’n podràs revestir com d’una túnica esplèndida.
9Els ocells s’ajunten per descansar amb els de la seva espècie;
així la lleialtat es reuneix amb els qui la practiquen.
10Com el lleó està a l’aguait de la presa,
el pecat aguaita els qui fan el mal.
La manera de fer del savi i de l’insensat
11Sempre hi ha saviesa en les explicacions de l’home just;
en canvi, l’insensat canvia com la lluna.#x
12No perdis el temps amb gent sense seny,
però queda’t sempre amb persones reflexives.
13Les explicacions dels estúpids són irritants,
esclaten a riure per qualsevol indecència culpable.
14La xerrameca dels qui juren sense parar posa els cabells de punta
i les seves baralles obliguen a tapar-se les orelles.
15La baralla dels orgullosos acaba en sang,
i és molt penós d’escoltar els seus insults.#x
Els secrets
16Qui revela secrets perd la confiança de tothom
i no trobarà mai més cap amic de debò.#x
17Estima el teu amic i resta-li fidel;
però, si descobreixes els secrets que ell t’havia confiat,
no li vagis mai més al darrere;
18perquè, com es perd una persona quan mor,
així tu has perdut l’amistat del company.
19Com qui deixa escapar un ocell de les mans,
així has perdut l’amic i ja no l’atraparàs més.
20No li vagis al darrere, que ja és lluny;
ha fugit, com una gasela que s’escapa del parany.
21Una ferida es pot embenar
i després d’una ofensa pots reconciliar-te,
però per al qui ha revelat secrets no hi ha esperança.#x
Gent hipòcrita i falsa
22Qui fa l’ullet porta males intencions,#x
i tothom qui el coneix se n’allunya.
23Quan parla davant teu és ple de dolçor
i es meravella de tot el que dius,
però al teu darrere canvia de llenguatge
i per a trair-te fa servir les teves pròpies paraules.
24Avorreixo moltes coses, però res com aquest home,
i el Senyor també l’avorreix.
El mal que es fa, sempre es paga
25Si tires una pedra enlaire, et pot caure al cap,#x
i si vols atacar a traïció, et pots fer mal tu mateix.
26Qui cava una fossa, pot acabar caient-hi,
i qui posa un parany, pot quedar-hi atrapat,
27perquè el mal recau sobre qui el fa,
sense que ni ell mateix sàpiga d’on li ve.
28Escarnir i insultar és propi de l’orgullós,
però la venjança l’espera emboscada com un lleó.
29Acabaran dins un parany els qui s’alegren de la caiguda dels justos
i el sofriment els consumirà abans de morir.#x
Perdonar abans que guardar rancúnia#x
30La rancúnia i la ira són també coses detestables,
i, tanmateix, l’home pecador les manté.
S'ha seleccionat:
Siràcida 27: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso