Booz se’n va anar a la plaça de davant el portal de la vila i s’hi assegué. En aquell instant passava el parent de qui ell havia parlat. Booz el cridà:
– Tu, noi, acosta’t i seu aquí.
Ell es va acostar i s’assegué. Llavors Booz va fer venir deu ancians del poble i els va dir:
– Seieu aquí.
I ells es van asseure. Aleshores Booz va dir a aquell parent:
– Noemí ha tornat dels camps de Moab i posa en venda el camp que havia estat propietat del nostre germà Elimèlec.
Ara, davant els testimonis aquí presents i els ancians del poble, vull fer-t’ho saber i proposar-te que el compris. Exerceix, doncs, si vols, el teu dret de rescat. Però si no ho vols fer, m’ho dius. Aquest dret et toca a tu primer; jo vinc darrere teu.
L’altre va respondre:
– Compraré el camp.
Booz va continuar:
– Si compres aquest camp a Noemí, l’adquireixes també amb Rut, la moabita, muller del difunt. Així l’heretat del difunt conservarà el seu nom.
Llavors l’altre va dir:
– No ho puc fer. En aquestes condicions perjudicaria la meva pròpia heretat. Val més que et quedis amb el meu dret; jo no en vull fer ús.
Antigament, a Israel, quan es tractava d’un rescat o d’una permuta, per donar valor a la transacció hi havia el costum de treure’s les sandàlies i donar-les a l’altre. Això a Israel autentificava la transacció. Per això, quan l’altre va dir a Booz: «Compra’l tu», es va treure les sandàlies i les hi va donar.
Booz digué als ancians i a tots els allí presents:
– Avui vosaltres sou testimonis que compro a Noemí tot allò que pertanyia a Elimèlec i als seus fills Quilion i Mahlon i que adquireixo com a esposa Rut, la moabita, dona de Mahlon. Així la propietat restarà dins la família del difunt i no serà esborrat el nom del difunt d’entre els seus germans i de la memòria del seu poble. Avui vosaltres en sou testimonis!
Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre:
– En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. Que per la fillada que el Senyor et vulgui donar d’aquesta noia, la teva casa sigui com la de Peres, el fill que Tamar va infantar a Judà!
Aleshores Booz va prendre Rut per muller. El Senyor va beneir aquesta unió fent que Rut tingués un fill. Les veïnes deien a Noemí:
– Beneït sigui el Senyor, que no t’ha deixat avui sense ningú que vetlli per tu. El nom del difunt es mantindrà a Israel. El nen et serà conhort i protecció en la vellesa, perquè l’ha infantat la teva nora que tant t’estima, ella que per a tu val més que set fills.
Noemí prenia el nadó, se’l posava a la falda i li feia de mainadera.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
