Salms 92:1-15

És bo de lloar el Senyor, de cantar al teu nom, oh Altíssim, de proclamar al matí el teu amor, i de nit la teva fidelitat, amb l’arpa de deu cordes i la lira, als acords d’interludis de cítara. Senyor, quin goig que em donen les teves gestes! Aclamo l’obra de les teves mans. Que en són, de grans, Senyor, les teves obres, els teus designis, que en són, de profunds! Els ignorants els desconeixen, els insensats no arriben a comprendre’ls. Ni que els injustos creixin com l’herba, ni que arribin a florir els amics de males arts, acabaran que no se’n parlarà mai més. Però tu, Senyor, ets excels per sempre! Els teus enemics, Senyor, els teus enemics desapareixeran, seran dispersats els amics de males arts. A mi, com als búfals, m’alces el front, i em perfumes amb oli novell. Puc mirar de fit a fit els meus contraris; als malvats que s’aixequen contra mi, els sento parlar sense por. Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor