Salms 89:19-52

És del Senyor l’escut que ens protegeix, el nostre rei és del Sant d’Israel. Un dia, en una visió, vas parlar als teus fidels: «He posat un noi per damunt d’un guerrer, he enaltit un jove del poble. M’he fixat en David, el meu servent, i l’he ungit amb l’oli sant: la meva mà el sostindrà per sempre, el meu braç el farà invencible. »No l’agafarà de sorpresa l’enemic ni el venceran els injustos; davant d’ell desfaré els adversaris, derrotaré els qui l’odien. »La meva fidelitat i el meu amor seran amb ell, en el meu nom aixecarà el seu front; estendré als mars el seu poder, a les aigües abismals el seu domini. »Ell em dirà: “Ets el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva.” I jo el faré el meu primogènit, l’altíssim entre els reis de la terra. »Mantindré per sempre el meu amor, la meva aliança amb ell serà perpètua. Establiré per sempre la seva dinastia, el seu tron durarà com el cel. »Si els seus fills s’apartaven de la meva llei i no seguien els meus decrets, si violaven els meus preceptes i no guardaven els meus manaments, els demanaré comptes de les seves culpes amb la vara, dels seus pecats amb flagells. »Però a ell no li prendré el meu amor, no em desdiré de la meva fidelitat; no trencaré la meva aliança, no violaré les meves promeses. »D’una vegada per sempre juro per la meva santedat de no enganyar David: “La seva dinastia es perpetuarà, el seu tron subsistirà davant meu com el sol, es mantindrà per sempre com la lluna, testimoni fidel dalt dels núvols.”» Pausa Però ara, disgustat amb el teu Ungit, l’abandones i el rebutges; trenques l’aliança amb el teu servent, li tires per terra la corona. Li derroques totes les muralles i arrases les seves fortaleses; tots els vianants el saquegen i l’escarneixen els veïns. Alces el braç dels seus adversaris, omples de goig tots els seus enemics; i a ell li esmusses l’espasa, ja no el sostens en el combat. Has esfondrat la seva glòria, has fet caure per terra el seu tron; escurces els seus anys de joventut, i la vergonya li fa de mantell. Pausa Senyor, fins quan estaràs amagat i el teu enuig cremarà com el foc? Recorda com n’és, de breu, la meva vida. Són no res els homes que has creat. Quin home podrà viure sense conèixer la mort? Qui s’escaparà del poder del seu reialme? Pausa On són, Senyor, els favors d’altre temps, que havies jurat a David per la teva fidelitat? Recorda, Senyor, l’oprobi dels teus servents. Són molts els pobles que suporto dintre meu. Els teus enemics insulten, Senyor, insulten les petjades del teu Ungit.