Salms 84:1-12

Que n’és, d’amable, el lloc on fas estada, Senyor de l’univers! Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Amb el cos i amb el cor aclamo el Déu que m’és vida. Fins l’ocell hi troba casa, l’oreneta s’hi fa un niu on posar la fillada, prop dels teus altars, Senyor de l’univers, rei meu i Déu meu. Feliç el qui viu a casa teva lloant-te cada dia. Pausa Feliç l’home que troba en tu la seva força: de bona gana emprèn el camí. Quan travessa la vall Eixuta, li és com una font; fins i tot el beneeixen les pluges primerenques. Passa d’un mur cap a l’altre, fins que es presenta davant de Déu a Sió. Senyor, Déu de l’univers, escolta la meva súplica; estigues atent, Déu de Jacob. Pausa Fixa’t en el rostre del teu Ungit, esguarda, Déu nostre, l’escut que ens protegeix. Un dia en els teus atris val més que mil a fora. M’estimo més quedar-me al llindar de la casa del meu Déu que anar a viure amb els injustos. El Senyor Déu és sol que il·lumina i escut que protegeix; el Senyor dóna la gràcia i la glòria, i no refusa cap bé al qui camina honradament.

Plans de lectura i devocionals gratuïts relacionats amb Salms 84:1-12