No t’allunyis, que el perill és a prop
i no tinc qui m’ajudi.
M’envolta un ramat de braus,
m’acorralen vedells de Basan;
uns lleons que destrossen i rugeixen
obren la boca contra mi.
Tot jo m’escolo com l’aigua,
se’m deslloriguen tots els ossos.
El cor, com si fos cera,
se’m fon a dins de les entranyes.
La meva gola està resseca com terrissa,
la llengua se m’encasta al paladar.
M’ajeus a la pols de la mort.
M’envolta una munió de gossos,
m’encercla un estol de malfactors;
m’han foradat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.
Em miren, em contemplen satisfets;
es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Però tu, Senyor, no t’allunyis;
força meva, vine de pressa a ajudar-me.
Allibera la meva vida de l’espasa,
que no mori entre les grapes del gos;
salva’m de la gola del lleó,
guarda’m de les banyes del brau.
Senyor, m’has escoltat!
Anunciaré el teu nom als meus germans,
enmig de l’assemblea et lloaré.
«Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel!
Perquè no ha rebutjat ni menyspreat
el qui és pobre i desvalgut;
no li ha amagat la seva mirada,
i quan cridava auxili l’ha escoltat.»
En tu s’inspirarà el meu cant
davant de tota l’assemblea;
davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.
Els humils en menjaran fins a saciar-se,
lloaran el Senyor els qui el cerquen.
I diran: «Que visqueu per molts anys!»
Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra,
es prosternaran davant d’ell
totes les famílies dels pobles.
Perquè la reialesa és del Senyor:
ell és el sobirà de les nacions.
Els qui són a la terra l’adoren,
s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols.
Per a ell viurà la meva ànima.
Una descendència servirà el Senyor;
parlaran d’ell a aquesta generació.