Salms 22:12-31
Salms 22:12-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
No t’allunyis, que el perill és a prop i no tinc qui m’ajudi. M’envolta un ramat de braus, m’acorralen vedells de Basan; uns lleons que destrossen i rugeixen obren la boca contra mi. Tot jo m’escolo com l’aigua, se’m deslloriguen tots els ossos. El cor, com si fos cera, se’m fon a dins de les entranyes. La meva gola està resseca com terrissa, la llengua se m’encasta al paladar. M’ajeus a la pols de la mort. M’envolta una munió de gossos, m’encercla un estol de malfactors; m’han foradat les mans i els peus, puc comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen satisfets; es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba. Però tu, Senyor, no t’allunyis; força meva, vine de pressa a ajudar-me. Allibera la meva vida de l’espasa, que no mori entre les grapes del gos; salva’m de la gola del lleó, guarda’m de les banyes del brau. Senyor, m’has escoltat! Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de l’assemblea et lloaré. «Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d’Israel! Perquè no ha rebutjat ni menyspreat el qui és pobre i desvalgut; no li ha amagat la seva mirada, i quan cridava auxili l’ha escoltat.» En tu s’inspirarà el meu cant davant de tota l’assemblea; davant dels fidels oferiré el que vaig prometre. Els humils en menjaran fins a saciar-se, lloaran el Senyor els qui el cerquen. I diran: «Que visqueu per molts anys!» Ho tindran present i tornaran al Senyor tots els països de la terra, es prosternaran davant d’ell totes les famílies dels pobles. Perquè la reialesa és del Senyor: ell és el sobirà de les nacions. Els qui són a la terra l’adoren, s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols. Per a ell viurà la meva ànima. Una descendència servirà el Senyor; parlaran d’ell a aquesta generació.
Salms 22:12-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
M’envolta un ramat de vedells, m’acorralen braus de Basan; obren la gola contra mi, com un lleó que destrossa i rugeix. M’escolo com si fos aigua, se’m deslloriguen tots els ossos; el meu cor, talment com la cera, se’m fon dins les entranyes. La vigoria se m’asseca com l’ar-gila, fins la llengua se m’encasta al paladar, m’has reduït a la pols de la mort. M’envolta una colla de gossos, un escamot de malfactors m’as-setja; m’han foradat les mans i els peus, podria comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen, es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen a sorts la meva túnica. Però tu, Senyor, no t’allunyis; fortalesa meva, afanya’t a auxiliar-me! Allibera de l’espasa la meva vida, de les grapes del gos l’únic que em resta. Salva’m de la gola del lleó i de les banyes dels braus, pobre de mi! Proclamaré el teu nom als meus germans, enmig de la congregació et lloaré. Els qui venereu el Senyor, doneu-li lloança; posteritat de Jacob, glorifiqueu-lo i reverencieu-lo, nissaga tota d’Is-rael! Perquè no ha menyspreat ni rebutjat el sofriment del desvalgut, ni li ha amagat la seva cara, ans l’ha escoltat quan l’invocava. A tu anirà la meva lloança en la gran congregació, compliré els meus vots davant dels seus fidels. Els humils menjaran i s’atiparan, lloaran el Senyor aquells qui el cerquen: “Que visqui el vostre cor per sempre.” Ho recordaran i tornaran al Senyor de tots els confins de la terra, i es postraran davant teu gent de tots els pobles; perquè al Senyor pertany la reialesa, i ell és qui domina les nacions. L’adoraran tots els poderosos de la terra, davant d’ell s’inclinaran tots els mortals. La meva ànima per ell viurà, la meva descendència el servirà. Parlaran del Senyor a la generació venidora, anunciaran la seva justícia al poble que ha de néixer, i diran: “Això és obra del Senyor.”