Salms 119:33-56

Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor, que el vull seguir fins al final. Fes-me entendre la teva Llei, que la vull guardar amb tot el cor. Guia’m per la senda dels manaments, que jo me l’estimo de debò. Inclina el meu cor al teu pacte, fes que no em deixi subornar. Aparta els meus ulls dels qui no són res; el teu camí em donarà la vida. Compleix amb mi la teva promesa, i el teu servent et serà fidel. Allunya les burles que jo temo; sé que són bones les teves decisions. Mira com estimo els teus preceptes; per la teva bondat, dóna’m la vida. Que m’arribi el teu amor, Senyor; salva’m, com havies promès. Que pugui respondre als qui es burlen de mi: «Jo confio en la seva paraula.» No em treguis dels llavis la paraula veritable: confio en el teu judici. Vull guardar sempre la teva Llei, per segles i més segles. Caminaré amb el cor ample: jo medito els teus preceptes. Davant els reis parlaré del teu pacte i no hauré d’avergonyir-me’n. Els teus manaments fan les meves delícies, me’ls estimo de debò. Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo, medito els teus decrets. Recorda la paraula donada al teu servent i que manté la meva esperança. Això és el que em conforta en les penes: la teva promesa em dóna la vida. Quan els superbs fan burla cruel de mi, jo no em decanto de la teva Llei. Recordo els judicis eterns, i aquest record, Senyor, em conforta. M’encenc d’indignació contra els injustos quan veig que abandonen la Llei. Els teus decrets són el tema dels meus cants quan em trobo en terra estranya. Fins de nit recordo el teu nom, Senyor, i vetllo pensant en la teva Llei. Emprenc com a cosa meva la guarda dels teus preceptes.