Salms 119:33-56
Salms 119:33-56 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mostra’m, Senyor, el camí dels teus decrets, que jo el seguiré fins al capdavall. Dóna’m enteniment per guardar la teva llei i observar-la de tot cor. Porta’m pel camí del teus manaments, perquè ell és el meu delit. Inclina el meu cor als teus dictàmens, i no a la cobdícia. Aparta els meus ulls d’admirar vanitats, i fes-me viure en el teu camí. Confirma al teu servent la teva pro-mesa, dirigida als qui t’estimen. Allunya de mi l’oprobi que recelo ja que els teus judicis són plens de bondat. Mira que jo desitjo els teus preceptes; fes-me viure en la teva equitat. Que m’arribi la teva amorositat, Senyor; la teva salvació, d’acord amb la teva promesa, i podré contestar als qui es burlen de mi que jo he confiat en la teva paraula. No em treguis de la boca la paraula fidel, perquè confio en els teus decrets i vull guardar constantment la teva llei per sempre més. Marxaré per camí lliure, perquè vaig a la recerca dels teus preceptes. Davant dels reis parlaré dels teus dictàmens, i no en tindré pas vergonya. Posaré el meu deler en els teus preceptes, que em són molt estimats. Alçaré les mans als teus ordenaments i meditaré els teus estatuts. Recorda la promesa feta al teu servidor, amb la qual em fas estar confiat. Això és el que en les penes em consola: que la teva promesa em vivifica. Quan els insolents es reien tant de mi, jo no em desviava gens de la teva llei. Tot rememorant els teus judicis de temps passats, Senyor, he trobat consol. Se m’encén la indignació a causa dels malvats que abandonen el teu pacte. Els teus preceptes han estat càntics per a mi en la terra del meu pelegrinatge. A la nit recordo el teu nom, Senyor, i retinc la teva llei. Això és el que em pertoca: obeir els teus manaments.
Salms 119:33-56 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor, que el vull seguir fins al final. Fes-me entendre la teva Llei, que la vull guardar amb tot el cor. Guia’m per la senda dels manaments, que jo me l’estimo de debò. Inclina el meu cor al teu pacte, fes que no em deixi subornar. Aparta els meus ulls dels qui no són res; el teu camí em donarà la vida. Compleix amb mi la teva promesa, i el teu servent et serà fidel. Allunya les burles que jo temo; sé que són bones les teves decisions. Mira com estimo els teus preceptes; per la teva bondat, dóna’m la vida. Que m’arribi el teu amor, Senyor; salva’m, com havies promès. Que pugui respondre als qui es burlen de mi: «Jo confio en la seva paraula.» No em treguis dels llavis la paraula veritable: confio en el teu judici. Vull guardar sempre la teva Llei, per segles i més segles. Caminaré amb el cor ample: jo medito els teus preceptes. Davant els reis parlaré del teu pacte i no hauré d’avergonyir-me’n. Els teus manaments fan les meves delícies, me’ls estimo de debò. Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo, medito els teus decrets. Recorda la paraula donada al teu servent i que manté la meva esperança. Això és el que em conforta en les penes: la teva promesa em dóna la vida. Quan els superbs fan burla cruel de mi, jo no em decanto de la teva Llei. Recordo els judicis eterns, i aquest record, Senyor, em conforta. M’encenc d’indignació contra els injustos quan veig que abandonen la Llei. Els teus decrets són el tema dels meus cants quan em trobo en terra estranya. Fins de nit recordo el teu nom, Senyor, i vetllo pensant en la teva Llei. Emprenc com a cosa meva la guarda dels teus preceptes.