Salms 119:145-160

Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta’m: vull complir els teus decrets. Jo t’invoco: salva’m, i guardaré el teu pacte. Encara no és de dia ja vinc a implorar-te, confio en les teves paraules. Abans d’hora es desvetllen els meus ulls per meditar les teves promeses. Pel teu amor, Senyor, escolta el meu clam; dóna’m la vida, com vas decidir. Són a prop els meus astuts perseguidors, que estan lluny de la teva Llei. Però tu, Senyor, ets a prop meu, i es mantenen ferms tots els teus manaments; conec, de fa temps, el teu pacte i sé que l’has assegurat per sempre. Mira les penes que sofreixo i allibera-me’n, que no oblido la teva Llei. Pledeja a favor meu i rescata’m; com vas prometre, dóna’m la vida. La salvació és lluny dels injustos, perquè no mediten els teus decrets. És gran, Senyor, la teva misericòrdia; com vas decidir, dóna’m la vida. Són molts els enemics que em persegueixen, però jo no m’he apartat del teu pacte. Em repugnen els qui he vist apostatar sense fer cas de les teves promeses. Mira com estimo els teus preceptes! Senyor, per l’amor que em tens, dóna’m la vida. La teva paraula comença en la veritat, són justes i eternes les teves decisions.