Salms 105:23-45

Llavors Israel va entrar a Egipte, Jacob fou immigrant a la terra de Cam. El Senyor va fer el seu poble molt fecund, més nombrós que els seus enemics. Però canvià el cor dels egipcis perquè avorrissin el seu poble i tractessin amb perfídia els seus servents. Envià Moisès, el seu servent, i Aaron, el seu elegit, que van obrar prodigis enmig d’ells, grans meravelles a la terra de Cam. Envià tenebres i es va fer fosc, però ells es resistiren a les seves paraules. Canvià les aigües en sang i va fer morir els peixos. Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials. Donà una ordre i vingueren eixams de tàvecs, núvols de mosquits per tot el territori. En comptes de pluja els envià pedregades, foc i flames per tot el país; matà els ceps i les figueres, destrossà els arbres d’aquelles regions. Després ordenà que vingués la llagosta, un nombre incalculable d’insectes, que es menjaren tot el verd del país i devoraren les collites dels camps. Va colpir a Egipte tots els primogènits, la flor de la seva fillada. Va fer sortir el seu poble, carregat d’or i plata, i ningú d’ells no ensopegava pel camí. Tot Egipte s’alegrà que se n’anessin, perquè el terror s’havia emparat d’aquell país. Estenia un núvol que els fes ombra i un foc durant la nit perquè els fes llum. Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel. Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua: un riu va córrer pel desert. Perquè recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent; per això tragué el seu poble d’elegits, entre cants de festa i crits d’entusiasme. Els va donar les terres d’altres pobles, van heretar el fruit del treball de les nacions; però havien d’observar els seus preceptes i guardar les seves lleis.