Salms 105:23-45
Salms 105:23-45 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors Israel emigrà a l’Egipte, i Jacob s’instal·là al país de Cam. Ell augmentà el seu poble en gran manera, i el féu més fort que els seus con-traris. Però canvià el cor d’ells perquè odiessin el seu poble i actuessin insidiosament contra els seus servents. Envià Moisès, el seu servent, i Aaron, el qual havia escollit; realitzaren entre ells els senyals predits, i meravelles al país de Cam. Envià tenebres que tot ho enfos-quiren, però es resistiren a les seves paraules. Canvià les aigües en sang, i va fer morir els peixos. Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials. Va ordenar que caigués un núvol de tàvecs i mosquits per tot aquell territori. En comptes de pluja els donà pe-dregada, flames de foc per tot el país; destrossà les vinyes i les figueres, i arrasà els arbres d’aquell territori. Va ordenar que vingués la llagosta, una invasió imponent d’insectes, que rosegà totes les plantes del país i devorà el producte de la terra. Va matar tots els primogènits, les primícies de la seva vigoria. Va fer sortir el seu poble amb plata i or, i entre les seves tribus no n’hi havia cap de ressaguer. L’Egipte s’alegrà de veure’ls marxar, perquè estaven esfereïts de la por que els tenien. Estengué un núvol com un tendal, i un foc perquè fes llum durant la nit. Al seu requeriment féu venir guatlles, i els va atipar amb pa del cel. Obrí la roca, i en rajà un doll d’aigua que corregué per l’estepa com un riu. És que recordava la seva sagrada promesa feta a Abraham, el seu servent. Va fer sortir el seu poble amb joia, els seus escollits amb alegria. Els donà les terres d’altres nacions, i s’apropiaren les hisendes d’altres pobles, per tal que guardessin els seus manaments i observessin les seves lleis. Al·leluia!
Salms 105:23-45 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors Israel va entrar a Egipte, Jacob fou immigrant a la terra de Cam. El Senyor va fer el seu poble molt fecund, més nombrós que els seus enemics. Però canvià el cor dels egipcis perquè avorrissin el seu poble i tractessin amb perfídia els seus servents. Envià Moisès, el seu servent, i Aaron, el seu elegit, que van obrar prodigis enmig d’ells, grans meravelles a la terra de Cam. Envià tenebres i es va fer fosc, però ells es resistiren a les seves paraules. Canvià les aigües en sang i va fer morir els peixos. Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials. Donà una ordre i vingueren eixams de tàvecs, núvols de mosquits per tot el territori. En comptes de pluja els envià pedregades, foc i flames per tot el país; matà els ceps i les figueres, destrossà els arbres d’aquelles regions. Després ordenà que vingués la llagosta, un nombre incalculable d’insectes, que es menjaren tot el verd del país i devoraren les collites dels camps. Va colpir a Egipte tots els primogènits, la flor de la seva fillada. Va fer sortir el seu poble, carregat d’or i plata, i ningú d’ells no ensopegava pel camí. Tot Egipte s’alegrà que se n’anessin, perquè el terror s’havia emparat d’aquell país. Estenia un núvol que els fes ombra i un foc durant la nit perquè els fes llum. Demanaren menjar i els envià guatlles i els va saciar amb el pa del cel. Obrí la roca i en brollà un doll d’aigua: un riu va córrer pel desert. Perquè recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent; per això tragué el seu poble d’elegits, entre cants de festa i crits d’entusiasme. Els va donar les terres d’altres pobles, van heretar el fruit del treball de les nacions; però havien d’observar els seus preceptes i guardar les seves lleis.