Proverbis 5:1-19

Fill meu, estigues atent a la meva saviesa, fixa’t en el meu seny, i et mantindràs clarivident, parlaràs sabent de què parles. La dona seductora atrau amb llavis de mel i la seva paraula és més untuosa que l’oli, però al capdavall resulta més amarga que l’absenta i esdevé acerada com una espasa de dos talls. Els seus peus t’arrosseguen a la mort, al país dels morts condueixen els seus passos. No fressa camins de vida, i el seu rastre es perd d’improvís. Per tant, fills, escolteu-me, no rebutgeu els meus consells. Allunya d’ella el teu camí, no t’atansis al portal de casa seva: el teu honor estaria a mercè d’altri, el marit, implacable, arruïnaria la teva vida. Uns desconeguts s’afartarien del teu esforç, del teu treball en viuria gent estranya; i tu, al final, et lamentaries, amb el cos del tot esgotat, i diries: «Com és que vaig avorrir la correcció i el meu cor va menysprear tots els avisos? Per què no he escoltat la veu dels mestres ni he fet cas dels seus preceptes? He estat a punt de sofrir grans mals enmig del poble reunit.» Beu l’aigua de la pròpia cisterna, la que brolla al mig del teu pou. ¿S’ha de perdre l’aigua de la teva font? ¿L’abocaran les sèquies per les places? Ha de ser teva, teva i prou; no la comparteixis amb cap estrany. Que sigui la teva font beneïda! Frueix de l’esposa de la teva joventut, cérvola amable, delicada daina: deixa’t perdre en les seves carícies, que sempre t’embriagui el seu amor.