Proverbis 27:1-14

No cantis victòria per demà, que no saps què et porta l’avui. Que et lloï la boca d’un altre, la paraula d’un estrany, no la teva. La pedra és pesant i feixuga l’arena, però penes més feixugues et durà el neci. La ira és cruel, el furor devastador; però la gelosia, qui la podrà resistir? Val més correcció franca que un amic que calla els defectes. Els retrets d’un amic són lleials; són traïdors els besos d’un enemic. Qui està tip, la mel i tot menysprea; l’afamat troba dolç el que és amarg. Com ocell que deixa el niu, l’home que se’n va del seu país. El perfum i l’encens alegren el cor; la tendresa de l’amic val més que el propi parer. No abandonis el teu amic ni l’amic del teu pare. En la desgràcia no corris a casa del teu germà: val més un veí a prop que un germà lluny. Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarà i podré tapar la boca als qui m’ultratgen. L’astut veu venir la maldat amagada, però l’incaut continua enllà i ho paga car. Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat, i després empenyora’l a favor d’un desconegut. Qui saluda el veí a grans crits així que es lleva és com si l’insultés.