Proverbis 25:15-28

A força de paciència el jutge s’apaivaga, la llengua dolça pot trencar un os. Si trobes mel, menja’n només per la gana que tinguis, perquè si te n’afartes la vomitaràs. Escatima les visites a la casa del veí; si se n’afarta t’avorrirà. Mall, espasa, fletxa afuada, és qui testifica en fals contra un altre. Confiar en el traïdor en moments de perill és mastegar amb queixals corcats o córrer a peu coix. Cantar cançons al cor afligit és com despullar algú en un dia fred, o tirar vinagre a la sosa, o fum als ulls. Si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap, i el Senyor et recompensarà la teva obra. El vent del nord porta pluja; criticar d’amagat, males cares. Val més viure en un racó de terrat que en casa espaiosa amb dona busca-raons. Aigua fresca en gola resseca són bones notícies de terra llunyana. Font tèrbola, doll corromput, és el just que cedeix davant el malvat. No és bo menjar massa mel ni buscar massa honors. Ciutat esbalandrada i sense muralles és l’home que no sap dominar-se.