Proverbis 22:1-16

És millor bona fama que grans riqueses; caure en gràcia, que plata i or. Ric i pobre coincideixen en això: a tots dos els ha fet el Senyor. L’astut veu venir la malvestat i s’aixopluga, però l’incaut continua enllà i ho paga car. Venerar el Senyor és fruit de la humilitat: porta riquesa, honor i llarga vida. El camí del fals és ple d’espines i paranys: qui vol guardar la seva vida se n’aparta. Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà. El ric domina els pobres, el qui manlleva és esclau del creditor. Qui sembra injustícia recull desgràcies: la vara de la seva fúria es trencarà. Serà beneït el qui és generós, el qui dóna al pobre el seu pa. Fes fora l’insolent i se n’aniran les baralles: s’hauran acabat disputes i ofenses. El rei estima els nets de cor, és amic dels qui parlen amb gràcia. El Senyor vetlla per fer saber la veritat i descobreix l’engany del traïdor. Diu el gandul: «A fora hi ha un lleó! Ves si em matarà al mig del carrer!» La boca de la prostituta és un clot profund; hi caurà l’home amb qui el Senyor s’enutja. La niciesa s’arrapa al cor dels joves: una correcció ben donada els la traurà. Qui oprimeix el pobre, al final el veurà ric; qui dóna al ric, segur que s’empobrirà.