Proverbis 21:1-16

El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap on vol. L’home creu sempre que els seus camins són dreturers, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. La pràctica del dret i la justícia, el Senyor la prefereix als sacrificis. Esguard altiu i cor ambiciós: tot el que fan els malvats és dolent. Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal. La pròpia violència arrabassa els malvats, ja que es neguen a obrar rectament. El camí del criminal és tortuós, la conducta de l’innocent és recta. Val més viure en un racó de terrat que en casa espaiosa amb dona busca-raons. El malvat cobeja, tot ell, la maldat; ni tan sols li fa goig un amic. El càstig de l’insolent alliçona l’ignorant; quan el savi rep una lliçó, augmenta el seu saber. El just mira la casa dels malvats: veu com els cau al damunt la desgràcia. Qui no escolta el clam del pobre no obtindrà resposta quan cridi ell. Un present fet amb discreció apaga la ira, un regal de sotamà calma el furor. El just s’alegra que es faci justícia; però això, al malfactor, li causa terror. El qui s’aparta del camí assenyat acabarà en companyia dels morts.