Proverbis 21:1-16
Proverbis 21:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El cor del rei en mans del Senyor és com rierol d’aigua: ell el fa anar per on vol. Al parer de l’home tots els camins són bons, però és el Senyor qui sospesa els cors. Practicar la justícia i el dret, el Senyor ho prefereix als sacrificis. Ulls altius i cor orgullós: tot l’esclat dels dolents és pecat. Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis, però de tot aquell qui es precipita, només indigència. Fer fortuna amb llengua enganya-dora és la il·lusió fugissera dels qui bus-quen la mort. La violència dels impius els arra-bassa, perquè refusen practicar el dret. El camí de l’home criminal és enre-vessat, però la conducta de l’innocent és recta. Més val viure en un racó del terrat que en una gran mansió amb una dona busca-raons. L’ànima del pervers ansieja el mal, i el seu veí no té cap mèrit als seus ulls. Quan el descregut és castigat, el senzill aprèn la lliçó; i quan s’amonesta el savi, aquest reconeix la raó. El just observa la casa del dolent i com cauen els malvats en des-gràcia. Qui fa el sord quan clama el des-valgut, tampoc no serà escoltat quan ell clami. Un obsequi dissimulat aplaca la còlera, i un present de sotamà, la indigna-ció forta. El just s’omple d’alegria quan es practica la justícia, però els malfactors se n’horrorit-zen. L’home que es desvia del camí de la prudència anirà a parar a l’aplec dels morts.
Proverbis 21:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap on vol. L’home creu sempre que els seus camins són dreturers, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. La pràctica del dret i la justícia, el Senyor la prefereix als sacrificis. Esguard altiu i cor ambiciós: tot el que fan els malvats és dolent. Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal. La pròpia violència arrabassa els malvats, ja que es neguen a obrar rectament. El camí del criminal és tortuós, la conducta de l’innocent és recta. Val més viure en un racó de terrat que en casa espaiosa amb dona busca-raons. El malvat cobeja, tot ell, la maldat; ni tan sols li fa goig un amic. El càstig de l’insolent alliçona l’ignorant; quan el savi rep una lliçó, augmenta el seu saber. El just mira la casa dels malvats: veu com els cau al damunt la desgràcia. Qui no escolta el clam del pobre no obtindrà resposta quan cridi ell. Un present fet amb discreció apaga la ira, un regal de sotamà calma el furor. El just s’alegra que es faci justícia; però això, al malfactor, li causa terror. El qui s’aparta del camí assenyat acabarà en companyia dels morts.