Proverbis 20:16-30

Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat i després empenyora’l a favor d’un desconegut. Entra molt bé el pa robat, però després la boca s’omple d’arena. Sospesa els teus projectes i assegura-te’n; si has de fer la guerra, calcula bé. El xafarder tot ho xerra; no tinguis tractes amb el bocamoll. Al qui maleeix pare i mare se li apagarà la llàntia enmig de la foscor. Fortuna que de cop comença a créixer no tindrà un final beneït. No diguis: «Tornaré mal per mal!» Confia en el Senyor i ell et salvarà. El Senyor detesta els pesos falsos: no és bo de fer trampa amb les balances. El Senyor dirigeix els passos de l’home; perquè l’home, com podria saber on va? És un parany fer prometences sense solta i després haver-se’n de desdir. Un rei savi esventa els malvats i els fa passar el corró pel damunt. La llàntia del Senyor és l’alè que ha infós en l’home: li ressegueix els racons més íntims. L’amor fidel protegeix el rei, la misericòrdia aferma el seu tron. La força és l’honor dels joves; els cabells blancs, la glòria dels vells. Cal obrir ferides per a drenar el mal, calen cops per a netejar el fons de l’home.