Proverbis 20:1-15

El vi és descarat, la beguda engresca; qui hi perd la xaveta no posarà mai seny. Rugit de lleó, la ira del rei; a qui l’enfurisma li va la vida. Retirar-se d’una disputa honora; el neci sempre s’hi embolica. A la tardor el gandul no vol llaurar, però a la sega buscarà i no trobarà res. Aigua profunda és la intenció de l’home: el qui és sagaç l’arriba a pouar. Molts es vanten de ser gent lleial; però un home de confiança, qui el trobarà? El just mena una vida honrada: feliços els fills que deixarà! El rei, quan seu al tribunal, destria el mal d’un cop d’ull. ¿Qui pot dir que té el cor net, que és pur del pecat? Doble pes i doble mesura: el Senyor detesta una cosa i l’altra. El jove deixa entreveure en el seu fer si el seu obrar és pur i honrat. L’orella hi sent, l’ull hi veu: tots dos els ha fet el Senyor. No dormis massa, que t’empobriràs; obre bé els ulls i tindràs pa de sobra. «No val res, no val res!», diu el comprador, i després se’n va tot fregant-se les mans. L’or i els corals abunden, però un parlar entenimentat no es troba.