Proverbis 18:2-13

El neci no desitja de comprendre, només vol que se sàpiga el que pensa. On va el malvat hi va el menyspreu, i amb el menyspreu ve la vergonya. Les paraules de l’home són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa. No està bé de posar-se a favor del culpable i violar els drets de l’innocent. Els llavis del neci es posen en plets, les seves paraules congrien la batussa. La boca del neci és la seva ruïna, els propis llavis li són un parany. Les paraules del qui difama són tan llamineres que baixen fins al fons de les entranyes. El qui treballa amb negligència és germà del qui destrueix. El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi refugia i s’hi troba segur. La riquesa és la plaça forta del ric, s’imagina que és una muralla inaccessible. L’orgull sempre s’encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria. Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit.