Proverbis 18:2-13
Proverbis 18:2-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El neci no desitja de comprendre, només vol que se sàpiga el que pensa. On va el malvat hi va el menyspreu, i amb el menyspreu ve la vergonya. Les paraules de l’home són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa. No està bé de posar-se a favor del culpable i violar els drets de l’innocent. Els llavis del neci es posen en plets, les seves paraules congrien la batussa. La boca del neci és la seva ruïna, els propis llavis li són un parany. Les paraules del qui difama són tan llamineres que baixen fins al fons de les entranyes. El qui treballa amb negligència és germà del qui destrueix. El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi refugia i s’hi troba segur. La riquesa és la plaça forta del ric, s’imagina que és una muralla inaccessible. L’orgull sempre s’encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria. Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit.
Proverbis 18:2-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El neci no troba plaer en la intel·li-gència, sinó en la manifestació del que por-ta dins. Quan ve la malícia ve també el menyspreu; i amb la ignomínia ve l’oprobi. Les paraules humanes són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa. No és correcte tenir deferència amb el culpable per recusar el just en el judici. Els llavis de l’insensat provoquen renyines, i la seva boca crida els assots. La boca del neci és la seva ruïna, els seus llavis són un parany per a la seva pròpia vida. Les paraules del xafarder són com llaminadures que entren suaus al fons de les entranyes. Aquell qui afluixa en el treball és germà del qui dilapida. El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi acull i s’hi troba segur. Per al ric la fortuna és la seva ciu-tadella, i com una muralla alta la seva opinió. Abans de la caiguda, el cor humà és orgullós; però la humilitat és abans que la fama. El qui s’avança a contestar sense haver escoltat demostra insensatesa i acaba aver-gonyit.