Proverbis 15:18-33

El geniüt encén la lluita, l’home pacient l’apaga. El camí del tortuós és vorejat d’espines, la ruta de l’home recte fa de bon seguir. Un fill assenyat alegra pare i mare, només el neci els menysprea. L’estúpid es diverteix fent bestieses, l’intel·ligent segueix el camí dret. Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme. Una bona resposta dóna alegria: una paraula oportuna, que n’és, d’agradable! L’home assenyat tira amunt pel camí de la vida, no baixa tot seguit al país dels morts. El Senyor aterra la casa dels altius, però aferma la propietat de la viuda. El Senyor detesta els càlculs perversos; les paraules bondadoses li plauen. Qui es deixa comprar arruïna la pròpia casa, qui rebutja el suborn allargarà la vida. El just s’hi pensa abans de respondre, la boca dels malvats vomita maldat. El Senyor s’aparta dels malvats, però escolta les pregàries dels justos. Un esguard radiant alegra el cor, una bona notícia dóna nou vigor. Qui accepta un reny saludable farà estada entre els savis. Qui no vol formar-se es menysprea ell mateix, posa seny qui fa cas dels advertiments. Venerar el Senyor és escola de saviesa: primer la humilitat, després la glòria.