Proverbis 14:19-35

Els dolents s’inclinaran davant els bons, a les portes del just s’inclinaran els malvats. El pobre es fa odiós fins i tot als veïns; són molts els amics del ric. Qui menysprea els altres peca; feliç el qui s’apiada dels pobres! Els forjadors del mal s’extravien, els qui forgen el bé obtindran amor i lleialtat. De tot treball se’n treu un profit; de xerrar molt, misèria i prou. La riquesa és la corona del savi, el neci llueix la seva niciesa. Un testimoni veraç salva vides, un de fals confon els jutges. Venerar el Senyor és garantia segura i dóna seguretat als fills. Venerar el Senyor és font de vida i aparta dels llaços de la mort. Una població nombrosa honora el rei, un país despoblat l’arruïna. Qui és pacient demostra molta prudència; molta estupidesa, l’impacient. L’ànim serè dóna vida al cos, l’enveja és un corc dins els ossos. Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador; l’honora qui es compadeix del pobre. El malvat és abatut per la pròpia maldat; la integritat del just el protegeix. La saviesa reposa en l’home assenyat i es fa conèixer, tant sí com no, entre els necis. La justícia enalteix un poble, el pecat és la seva vergonya. El rei afavoreix el servidor sagaç, però s’enutja amb el qui no sap el que fa.